dimarts, 24 de novembre del 2009

Com en una cadena quieta que formen els instants


I així, d'aquesta manera, he arribat fins aquí, fins al novembre de l'any 2009 (sempre en clau gregoriana, ja ho sabem), o fins Torre Sans, o fins al pes que marca la balança després de la dutxa, o fins a l'amistat amb tantes persones, o fins a la ràbia per alguns esdeveniments, o fins a l'escepticisme davant del que en altre temps foren veritats immutables, ...

Estic feta d'instants, de molts instants, de milions d'instants. Instants que van colpir-me fort, com les onades trencades al Peine de los Vientos (referència begirada) Instants que van passar suaus i dolços, com les cireretes de pastor de la Tere. Instants que recordo, alguns. Instants que he oblidat, la majoria.

Algú va dir que la cultura és allò que queda quan ho has oblidat tot.

6 comentaris:

santi ha dit...

Molt bonic aquest bloc, felicitats!!!

Josep ha dit...

Avui a la ràdio han entrevistat a una noia que és la neboda 0 la neta, no recordo, d'en Celaya. Al començar l'entrevista a fet refrència a un dels seus poemes que, diu,és ben viu a dies d'ara. "Porque vivimos a golpes y apenas si nos dejan decir que somos quien somos"! Jo m'hi apunto!

Tere Balañà Fotografia ha dit...

I si em sabut gaudir plenament els instants bons i no ens em deixat vèncer pels dolents, podrem mirar enrere sense rancúnia, i endavant sense por.

Tere Balañà Fotografia ha dit...

Deixo un altre comentari, ara que l'he mirat amb calma, per aplaudir la "currada" que t'has "fotut"(perdó) per fer aquest bloc.
A partir d'avui no se si tindrà tant de mèrit....tu ja saps perquè. O qui sap, potser ara tindrem la sort de disfrutar d'una entrada diària.

Magda ha dit...

Benvolguda Tere, ja t'he comentat que ens han dit que calia una setmana d'aprenentatge i que jo he respost que a partir dels 50 segurament serien dues. Pos eso ... D'aquí 15 dies ja en parlarem de les entrades, de moment gaudeixo del moment, això sí

Josep ha dit...

Vingue, vingue, que el teclat és el mateix! jejejeje