tag:blogger.com,1999:blog-6396367454631259012.post663416028743806293..comments2023-06-16T17:18:10.738+02:00Comments on Com una cadena quieta que formen els instants: IncertesesMagdahttp://www.blogger.com/profile/00896195565003500302noreply@blogger.comBlogger6125tag:blogger.com,1999:blog-6396367454631259012.post-15202710931254563762010-01-24T13:28:51.421+01:002010-01-24T13:28:51.421+01:00Remenant papers vells va aparèixer una cinta de c...Remenant papers vells va aparèixer una cinta de casset amb el nom de “NOCES”. No tenia ni idea de que hi havia gravat ni de qui ho va fer.<br />El posar al casset el cotxe em vaig adonar que el que estava sentint era el funeral de la Mare Montserrat . No el vaig escultar casi gens i el vaig portar al Casamada perquè el pesessin a cd i mirar que hi havia: - a una cara estava gravat el casament nostre i a l’altre cara el funeral.<br />Qui va tenir el mal gust (o bon gust) de gravar aquestes coses?.<br />Era el Iaio Duran, que als seus 94 anys tenia molt interès en que no es perdés la nostra memòria històrica.<br />Em vaig emocionar molt quan el vaig sentir doncs recordo exactament les cares de tots els que ja no hi son, però me’n vaig adonar que no recordava gens les seves veus. Ara ja les torno a recordar.dolorsnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6396367454631259012.post-78666481138985856682010-01-23T17:21:09.766+01:002010-01-23T17:21:09.766+01:00En una petita escapada, som a casa el pare Enric, ...En una petita escapada, som a casa el pare Enric, he vingut i us he vist i no us podeu imaginar com m'ha agradat que sigueu aquí, vosaltres, i la Montserrat Muntané, i l'avia de la Tere ... la nostra història, la que cap preservador ens pot esborrar.<br /><br />Al respecte de la solidaritat amb Haití avui el gran Wyoming deia "Señores demócratas de centro, constitucionalistas y católicos: esos a los que señalan con el dedo como delincuentes usurpadores son los mismos que intentan salir de debajo de las piedras en Haití. Son los mismos. No edifiquen su poder sobre montañas de muertos de hambre. El la línia del Josep.<br /><br />I en relació a la història segur que "El que importa es la empremta que hagin pogut deixar, o poguem deixar en les vides dels qui es creuen en el nostre camí". I dius que no et saps explicar Tere! Si les teves frases, ja t'ho he dit altres vegades, sempre em toquen directament la fibra sensible, sempre penso, sí és això, el que diu la Tere. M'agradaria preservar aquestes frases. No sé com fer-ho, però no importa, perquè queda l'empremta!<br /><br />Res no és mesquí, ni aquestes senzilles i efímeres frases vostres que conformen la cadena. T'estimem Montse.<br /><br />I la Dolors, que de vegades diu que no s'aclareix gaire a l'ordinador ha fet l'esforç d'aparèixer com seguidora. Gràcies per ser-hi Dolors. <br /><br /> <br /><br /> <br /><br /><br /><br />"Magdahttps://www.blogger.com/profile/00896195565003500302noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6396367454631259012.post-67967193700730894062010-01-23T12:45:58.093+01:002010-01-23T12:45:58.093+01:00El primer que m'ha vingut al cap després de ll...El primer que m'ha vingut al cap després de llegir-vos i de mirar les fotos del Pep, ha sigut.: "Rés no és mesquí", encara no sé perquè, i m'he posat a cantar la canço en veu baixa, només per a mi i m'han vingut llàgrimes als ulls. i he pensat que us estimo.<br /><br />MontserratAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6396367454631259012.post-91323181152274691532010-01-23T12:27:08.805+01:002010-01-23T12:27:08.805+01:00Porto un hora escrivint i esborrant el meu comenta...Porto un hora escrivint i esborrant el meu comentari!!!Tant de bo tigués la facilitat que tens tu per expresar en paraules el que penses.<br />La meva història particular la preservaran els que m'han conegut directament. I suposo que cada un tindrà una versió diferent. Al llarg de la vida he anat canviant, i potser al final dels meus dies no tindré res a veure amb el que ara soc. Quan jo em mori molt pocs es recordaran de la meva àvia. Potser ningú. Però el que vaig apendre d'ella ha influit molt en la meva vida, i m'ha ajudat, penso jo, a ser millor persona. I el que jo ara li pugui explicar d'ella a la meva filla , serà una versió resumida on només podré parlar dels fets mes destacables i que mes em van marcar a mi. L'hi podré parlar de la meva àvia desde el que jo vaig viure...<br />Les històries particulars o col.lectives, son això: històries. I seran sempre vistes desde el punt de vista de qui les expliqui, mai no podrem ser del tot objectius. <br />Preservar la història es molt important, perque ens ajuda a recordar qui som, d'on venim, i ens hauria d'ajudar a entendrer on anem. El problema es que no en fem cas i repetim una i un altre vegada els mateixos errors. Perque sempre hi haurà un altre versió de la mateixa història. <br /><br />El que importa es la empremta que hagin pogut deixar, o poguem deixar en les vides dels qui es creuen en el nostre camí.<br /><br />I si algú ha fet l'esfoç de llegir fins aquí, no em tingueu en compte la poca traça a l'hora d'explicar-me.Tere Balañà Fotografiahttps://www.blogger.com/profile/13901406535644762095noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6396367454631259012.post-63217693270856306292010-01-23T11:44:32.690+01:002010-01-23T11:44:32.690+01:00Tot és efimer, estimada Magad. Nosaltres ho som i ...Tot és efimer, estimada Magad. Nosaltres ho som i els nostres nets també ho seran. Coneixaran l'Obama que els preservedors vulguin que conèixin, però coneixaran també l'avi mes o menys real, el que els fills els hi expliquin. Jo no faig fotos per la història, sino per mostrar la realitat que jo veig aqui i ara; demà… el demà diuen que no existeix. Potser en algun calaix informàtic en quedarà algun rastre i en alguna memòria quedara algun rastre de nosaltres, sigui aquesta memòria personal o informàtica. Venim i marxem, i quan acabem d'arribar ja començem a marxar. (influència budista). Sincerament, no em preocupa massa el que quedi, sigui on sigui.<br />Avui posaré una imatge al photobloc que no agradara a ningu. Os preguntareu per què faig aquestes fotos. I es que estic far de que el món nomes el donin a conèixer com vol la publicitat a la tele(?). No tot són colonies, grans cotxes, nenes molt maques i un munt de móvils i cies. telefóniques; el món és tambe de una altre manera, encara que el turiste el miri de reull i a tots s'ens escapi massa sovint que Haití ERA un pais molt pobre, com ho són Cambodia i altres i només ens adonem, com deia l'altre dia, quan tenim molts morts sobre la taula. A vegades, tanta solidaritat, de cop, em resulta sospitosa; i hem pregunto si no será una manera d'exculpar la nostra continua indiferència. Quan lleigexo que tal o cual banc ha donat un milió per Haití se m'encen la sang! Ni un 0,000.000.0001 cèntim del que ha pogut donar molta gent! Quina poca vergonya!!!! Tambe en el "Pais" he pogut veure una vinyeta que de mostrava un noi haitià que deia: "com ens ho farem per donar menjar a tanta gent solidària que arriba?".<br />Si, a vegades obrir el diari o la tele fa cada dia més fastic! I és que quan escrius segons quines coses, estimada, ens fas pensar, i això, avui, no és abundan.josephttp://josepg.netnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6396367454631259012.post-71884403826246339462010-01-22T22:30:06.982+01:002010-01-22T22:30:06.982+01:00Montserrat Muntané i Vilà: la meva besàvia -amb no...Montserrat Muntané i Vilà: la meva besàvia -amb noms i cognoms- i la seva història que enyoro que m'expliqui a la vora de foc. Fa un any que no puc abraçar-la però cada dia la tinc amb mi.LiAhttp://cantdelpingui.blogspot.comnoreply@blogger.com