Fa uns quants anys, potser quaranta o potser cinquanta, el pare Enric va anar a visitar el seu sogre. Ell era metge i el sogre corredor de borsa.
-Resulta –diu el pare Enric– que tinc uns dinerons estalviats i voldria saber com els puc invertir.
-Quant tens? -li pregunta el sogre.
-Unes cent mil pessetes -contesta ell.
- I pretens comprar unes accions, o sigui, donar diners a algú perquè ell en tregui benefici venent-los a altres que també en voldran treure benefici venent-los a altres o invertint-los en negocis en què tu no tindràs cap opció a decidir, ni a opinar, ni en trauràs cap profit?
- ...
- No et pots comprar alguna màquina, qualsevol eina que t'ajudi a exercir millor la medicina que és al cap i a la fi el que veritablement t'estimes i el que t'ha proporcionat els estalvis?
El pare Enric acaba el cafè, deixa la tassa damunt la taula i mirant-nos als ulls a un i altra ens diu: En aquell moment vaig entendre què era el capitalisme.
Es va comprar el millor aparell de raigs X que existia al mercat, un que acabava de sortir, explica. El més important, afegeix, és que estava molt ben protegit contra les radiacions.
5 comentaris:
Que bonic el relat, i ben explicat això de l'intercanvi de calers!!!!
Petonets!
No solament estava protegit contra les radiacions, sino tambe contra les especulacions de molts!!!! Bona decisió!
Sustanciosa historia, digna de cualquier relato corto de Galeano...
Tota una lliçó!
Sí, una bonica història. Si ferem lo que podriem fer, la vida seria molt més maravillosa de lo que a vegades ya és. :)
Publica un comentari a l'entrada