Aquest és l'últim apunt de la cadena.
No començaven les vivències, ni els sentiments, amb el primer apunt, ni acaben avui. He deixat aquí un trocet de vida. Un cúmul d'instants: alguns alegres, altres tristos; instants optimistes i instants plens d'indignació. Moments que he compartit i m'ha agradat fer-ho. No és un tancament exactament, diguem que em quedo, de manera indefinida, acampada en aquesta plaça. Hi sóc, més que mai, encara que no escrigui. Hi sóc, de nou, allà fora, als nostres carrers que s'han convertit en àgores. No en faré cap anàlisi, no ha estat mai aquest el lloc per fer-los, menys avui. Cada anella de la cadena no és altra cosa que un sentiment. El d'avui es diu esperança.
6 comentaris:
Ostres Magda! No saps el que trobaré a faltar llegir-te. En quant el mòdem em doni permís t'envio un mail.
Una abraçada!
Fas be en acampar indefinidament per l'esperança d'un món millor. Espere llegir-te per qualsevol puesto, em donares pau i tranquilitat en un moment en que em fea molta falta, i encara em farà més. Així és que yo t'espere. :)
Queda't a prop d'aquesta plaça, no abandonis l'Àgora encara que estiguis en silenci i guarda unes quantes anelles d'aquesta cadena de sentiments ... per si ens fessin falta.
Bona nit Magda.
Em sap greu Magda, per que era una de les visites diàries "obligades", Tot i així sé que seguirem ben a prop. Gracies per tot aquest temps de pensaments en aquesta cadena.
Tambien echaré de menos acercarme a esta plaza nuestra donde pusimos a nuestro modo otras muchas tiendas de esperanza.
Cambiaremos pues de lugar, pero no dejaremos por ello de encontrarnos.
Petóns, muxu, bicos
Ens veiem als Amics :)
Publica un comentari a l'entrada