Són les set i pico de la tarda sota el pont de Saragossa. Que jo sàpiga el govern d'Espanya encara no ha estat excomulgat. És dilluns cinc de gener de 2552 al calendari budista.
Tinc un ordinador nou i m'he passat hores buscant aplicacions i programes, jugant una mica, vaja. Un dels descobriments ha estat la possibilitat de saber la data en una gran diversitat de calendaris cosa que em permetrà no haver d'estar repetint contínuament allò del gregorià. La meva estructura mental contrària a l'homogeneïtzació i antiglobalitzadora en surt beneficiada. Fins aquí el punt primer de la llista de novetats que es tanca en positiu. El punt segon ja és més refotut, algunes de les aplicacions i altres banalitats que he manipulat amb més o menys sort m'han portat a pàgines en anglès. Ahir quan vaig parlar amb el Josep per informar-lo de la meva joguina nova li comentava que a la tenda ens havien donat un número de telèfon gratuït de servei a l'usuari. Sí, em va dir el Josep, és un número que, quan hi truques, la majoria de vegades et passen amb la central que és a Irlanda i llavors cal que parlis en anglès.
Jo, no sé una paraula en anglès, mai no he aprés aquest idioma d'idiomes. Voldria dir que ha estat una convicció, que la meva dignitat es nega a admetre aquest sotmetiment idiomàtic que, com sempre, va més enllà d'una pura qüestió lingüística. De fet sóc un talòs en aprenentatge de llengües, com també ho sóc per a la música, tinc l'oïda dura i una nul·la memòria visual, tampoc no tinc ... (no, no faré un catàleg de defectes ara), el cas, en definitiva, és que ja sigui per ets o sigui per uts, d'anglès res de res. I em temo que aquest fet em va col·locant cada vegada més a prop de la condició de persona minusvàlida.
No sé si arribaré a complir els vuitanta. Si algun dia tinc vuitanta anys i, per ventura, tinc néts, me'ls imagino explicant als amics -Sabeu? Tinc una àvia a Les Borges del Camp que no sap anglès – Alaaa, responen els amics dels nets en la meva imaginació futura.
M'agradarà que els meus néts coneguin l'anglès a la perfecció. M'agradaria de fet que els meus néts i tots els néts coneguessin l'anglès, i el romanès, i el frisó, i el croat, i la llengua amaciga, i el zumaia ... m'agradaria que tots els néts fossin diversos i plurals i entenguessin i respectessin la dignitat de tots els pobles.
Però de vegades la meva imaginació em juga males passades i m'imagino els meus néts explicant als amics - Sabeu? Tinc una àvia a Les Borges del Camp que no sap anglès – Alaaa, responen els amics dels meus néts en la meva imaginació futura, i afegeixen – On és això de les Borges del Camp? Els amics dels meus néts, en aquesta meva imaginació alternativa, no formulen ni l'exclamació ni la pregunta en català, ho fan potser en castellà, o potser en anglès. Els amics dels meus néts es queden encara més bocabadats quan els meus nets els expliquen potser en castellà, o potser en anglès, que l'àvia de Les Borges del Camp encara parla en català.
De vegades la meva imaginació em juga males passades ..
(L'instant d'avui enllaça amb un instant del 1976. El Passeig de Gràcia era ple de gom a gom)
Tinc un ordinador nou i m'he passat hores buscant aplicacions i programes, jugant una mica, vaja. Un dels descobriments ha estat la possibilitat de saber la data en una gran diversitat de calendaris cosa que em permetrà no haver d'estar repetint contínuament allò del gregorià. La meva estructura mental contrària a l'homogeneïtzació i antiglobalitzadora en surt beneficiada. Fins aquí el punt primer de la llista de novetats que es tanca en positiu. El punt segon ja és més refotut, algunes de les aplicacions i altres banalitats que he manipulat amb més o menys sort m'han portat a pàgines en anglès. Ahir quan vaig parlar amb el Josep per informar-lo de la meva joguina nova li comentava que a la tenda ens havien donat un número de telèfon gratuït de servei a l'usuari. Sí, em va dir el Josep, és un número que, quan hi truques, la majoria de vegades et passen amb la central que és a Irlanda i llavors cal que parlis en anglès.
Jo, no sé una paraula en anglès, mai no he aprés aquest idioma d'idiomes. Voldria dir que ha estat una convicció, que la meva dignitat es nega a admetre aquest sotmetiment idiomàtic que, com sempre, va més enllà d'una pura qüestió lingüística. De fet sóc un talòs en aprenentatge de llengües, com també ho sóc per a la música, tinc l'oïda dura i una nul·la memòria visual, tampoc no tinc ... (no, no faré un catàleg de defectes ara), el cas, en definitiva, és que ja sigui per ets o sigui per uts, d'anglès res de res. I em temo que aquest fet em va col·locant cada vegada més a prop de la condició de persona minusvàlida.
No sé si arribaré a complir els vuitanta. Si algun dia tinc vuitanta anys i, per ventura, tinc néts, me'ls imagino explicant als amics -Sabeu? Tinc una àvia a Les Borges del Camp que no sap anglès – Alaaa, responen els amics dels nets en la meva imaginació futura.
M'agradarà que els meus néts coneguin l'anglès a la perfecció. M'agradaria de fet que els meus néts i tots els néts coneguessin l'anglès, i el romanès, i el frisó, i el croat, i la llengua amaciga, i el zumaia ... m'agradaria que tots els néts fossin diversos i plurals i entenguessin i respectessin la dignitat de tots els pobles.
Però de vegades la meva imaginació em juga males passades i m'imagino els meus néts explicant als amics - Sabeu? Tinc una àvia a Les Borges del Camp que no sap anglès – Alaaa, responen els amics dels meus néts en la meva imaginació futura, i afegeixen – On és això de les Borges del Camp? Els amics dels meus néts, en aquesta meva imaginació alternativa, no formulen ni l'exclamació ni la pregunta en català, ho fan potser en castellà, o potser en anglès. Els amics dels meus néts es queden encara més bocabadats quan els meus nets els expliquen potser en castellà, o potser en anglès, que l'àvia de Les Borges del Camp encara parla en català.
De vegades la meva imaginació em juga males passades ..
(L'instant d'avui enllaça amb un instant del 1976. El Passeig de Gràcia era ple de gom a gom)
4 comentaris:
Vamos a estrenarnos en este nuevo rincón... Además de saludar, te contaría que no le hagas demasiado caso a la imaginación cuando se vuelve terca. Quizás tus nietos se dediquen a estudiar chino mandarín en vez de inglés, que será lo que tenga "más salida". Y si tus nietos conversan en castellano... snifffffff, donde se habrá ido a esfumar la última frase en gallego que podrían decir los míos. En fin, obliguemos a la imaginación a ser positiva, y versionenando la famosa frase tan manida: "seamos realistas, imaginemos lo imposible"
PD: Gracias por este nuevo regalo
Sí, sembla ser que les mes avançades tecnologías de la computació no son a Catalunya sino a California. Bueno, ens haurem de conformar que ambdues comenten amb Ca. Es una llàstima que els enginiers d'Appel, que han traduit tots els software que tenen a tantes llegues, s'els hi hagi escapat el català. Ni el navegador Safari, ni l'editor de textes ….ni rès de rès. Per a ells el català no existeix. Però volguer culpar a aquets enginiers quan resulta que a pocs kilómetres de Catalunya tampoc en volem sentir a parlar o fins i tot quan a dins de Catalunya hi ha pares, diuen, que consideren el català una llengua discriminatoria es quasi un eufemisme.
Si tot va com sembla que vagi, postre d'aqui un dies tampoco existirá la nació catalana, ni la senyera i l'estatut no será mes que una norma reial de obligado cumplimiento al gust de quatre yayos ( o postre son 11) que es creuen amb el dret i l'autoritat de dictar qui és poble i qui no. (Per sobre, és clar, de les decisions d'aquest mateix poble). I qui són aquets yayos tan sabis? I qui els hi ha donat aquest dret?. Ahhh, bueno, sembla que va ser una senyora que es deia Constitució i que va ser la mare de totes les mares; la dona de totes les dones i que ens salvará de totes les disconformitats, de totes les diferències i de tots els mals pensements que tinguin caire nacionalista. Només quedarà una nació, un deu i un amo.
Potser llavors, ja no caldrà apendre ni parlar el català. No caldrà que les maquines modernes el parlin o l'entenguin; potser llavors tindrem una llengua universal, l'anglès, a on tots ens hi podrem entendre i sobretot, el domini d'uns sobre la majoria será més sencill, és clar!.
hola
hola!
vinc del blog de la Zel, ja se sap, d'un blog anem a parar en un altre i així...
saps què? m'agrada, el que dius. Si m'ho permets, t'aniré visitant sovint, encara que no sempre et comenti.
Una abraçada des del meu mar.
Publica un comentari a l'entrada