diumenge, 30 de maig de 2010

Taules, jocs, crisis, propostes, rebaixes, surrealismes

Quin enrenou que ens ha muntat el “compañero Zapatero” amb la cosa de les reduccions salarials. Reduccions, dit sigui de passada, que afecten només a una petita població de la total d'aquesta cosa que en diuen espanya. És clar que ·”cuando las barbas de tu vecino ...” Gairebé ens ha fet tornar tontos o, com a mínim, obsessius. Que no hi ha altres noticies, ni als diaris, ni a la ràdio, ni a la tele. Que vas a buscar la frescor dels articulistes de referència i allà, de nou, la crisi, les reduccions, i el “compañero Zapatero”. Si volia que se'n parlés, això, segur, ho ha ben aconseguit, si volia que (no ho crec vaja) l'aplaudissin, fatal. Les crítiques i les incomprensions arriben des de les tortes a les dretes i des de les rectes a les esquerres. I mira que no en volia parlar jo, que ja massa que se'n parla. Però m'he posat a jugar amb una taula i he pensat, va, pobre, anem a fer-li una mica de costat. S'ha quedat tant sol que fa com una mica de pena i tot, oi? Doncs som-hi. Que hem de tocar els sous? Toquem-los. Però posats a tocar hi ha maneres i maneres. Que no sempre ha de ser la de la dona a sota i l'home al damunt i pim pam fet, cony. M'he posat a jugar amb una taula i he pensat en altres “posicions” que tocar també toquen, però mira, aconsegueixen un millor efecte final, en definitiva: altres “posicions” que donen una suma total inferior, o el que és el mateix aconsegueixen més dinerons per a l'Estat que bé podrien aprofitar-se per alguna altra cosa. Per no congelar pensions, per exemple?

La taula, un cop feta, no he sabut com pujar-la aquí, m'he fet un garbuix, però crec que clicant damunt aquesta cosa borrosa que encapçala l'apunt d'avui alguna cosa s'intueix. Va així: Primera columna el sous actuals arrodonits a set categories. Segona columna els sous que quedaran després de les reduccions sapateristes. La resta de columnes tot un seguit de propostes per toquinyar de maneres diferents. A cada proposta, com molt bé es pot veure, la reducció final és més grossa, o la suma total dels calers guanyats per les persones treballadores més petita, que vol dir el mateix.

Algú que volta per casa l'ha vist i m'ha dit. Què és això d'acabar proposant que tothom guanyi igual? Tu confons els conceptes! Que era: a igual treball igual salari, dona. Mai podrà ser ni ha de ser: a diferent treball igual salari. Ostres, té raó, és cert, mai dels mais pot guanyar el mateix el que pica pedra nou hores al dia que el que n'està set està assegut en un despatx.

No, ja ho veig, les meves propostes no tenen cap sentit, són total i absolutament surrealistes. Però he jugat una mica. I ara me'n vaig a llegir altres coses que no acabin posant sempre el dit al mateix forat.

5 comentaris:

josep ha dit...

Jo no hi entenc massa de tota aquesta merda….perdoneu l'expressió però ja fa molt de temps que fa pudor això. Al final, ens volen fer creure que no hi havia més remei, que és cosa d'Europa i sobretot, que els mercats manen. I aqui esta l'ntringulis: qui són els "mercats"? qui sòn tots aquest (o pocs) que sota l'eufemisme de "el mercat" manen com un pais ha de sortir de la crisi, ha de canviar l'estructura de les seves finances, ha de baixar el gasto social etc? Sembla ser, doncs, que és aquest "mercat" el que mana i els governs, apliquen les seves ordres. La pregunta seria: per què les ordres no les fan els governs (supossadament elegits pels pobles) i son els mercats els que han d'obeir?. Aquest és el gran problema del capitalisme avui en dia, -globalitzat- , que no se sap (o aixó ens volen fer creure), qui son "els mercats".
Però fins i tot assolint que les coses no es poden canviar de la nit al dia ni a tot arreu, alguna responssabilitat tindrà el govern de cada pais, i el nostre és del sr. Zapatero, en aplicar aquestes normes dels "mercats". Així, no es tracta tant de congelar pensions i baixar el sou als funcionaris i ves a saber quina serà la propera… sino de saber on són els diners que un munt de gent arreplega i te ben guardats. Que passa amb els paradisos fiscals? Què passa quan alguns empressaris declaran sous de mileuristes i es queden tant frescos? Que passa amb tots els Julianmuñoz i la colla que ja tornen a campar com si rès per totes les teles i guanyan encara més diners? On són els cales dels Roldan i altres? Perque a veure, parlem clar, un esforç tothom esta dispossat a fer-lo per salvar no sé quin païs, però encara no hem vist a cap banquer a la pressó i a cap responsable de l'anomenada engenieria financera penjat!. El sr. president del Banc d'Espanya ha fet el gran esforç (per donar exemple) de baixar-se el seu sou de 193.000 euros anuals a només 165.000!!! Cullons!!!!!!
En resum, que no m'esperin a votar en les properes!!!!!

Anònim ha dit...

els primers 3.000 eurets anuals de diferència entre allò que paguem i allò que rebem se'ls queda Espanya.
Què us sembla si comencem pel començament?
Uf! no, no, per damunt de tot cal ser solidaris amb (la "resta" d') Espanya!

Marta ha dit...

...no tinc gaire temps perquè me'n vaig a currar, només dir-te que em a encantar l'article gallec tot i que em va passar una cosa molt i molt curiosa, també surrealista (com tot plegat); i és que al anar a buscar una paraula al diccionari català/gallec (ja l'entenia, però per acabar de perfilar el sentit), diccionari que em va proporcionar el senyor Google per mes aclariment,quina no va ser la meva sorpresa quan vaig comprovar que havia desaparegut just la lletra que necessitava consultar, és a dir la D!!!, m'ho vaig mirar del dret i del revés, la D no hi era (?),vaig pensar "haberlas, hailas" (que segur que esta mal escrit, sorry!); evidentment vaig desistir i vaig seguir amb allò tan bonic que té la literatura, que el lector pot fabular amb el que llegeix...mira,del tema econòmic millor no en parlo perquè se m'acumulen a la llengua un munt de paraulotes horripilants...son dos quarts, vaig a fer-me l'entrepà...sempre petons

Magda ha dit...

Marta, sempre pots traduir-ho a l'esperanto. devanceiro = prapatro. És a dir, ancestre.

ĉiu dia kisoj = sempre petons o sempre bicos o betierean musu

Marta ha dit...

... ja; però a que és fort el tema del diccionari?