dimecres, 5 de maig de 2010

D'aquí i d'allà.

Quan? Fa ben poques hores.
On? Al Catalunya Exprés de Sans a Les Borges del Camp.
Importa? No, perquè aquest taulell no té ni temps ni espai.

He trobat un seient lliure i l'he aprofitat. Obro el Caín del Saramago i llegeixo: Crec que a Sodoma hi havia innocents. No, diu Abraham, si ni hagués hagut el senyor els hauria salvat tal com va prometre. Els nens, els nens eren innocents. Déu meu, digué Abraham. Serà el teu déu, però no és el d'ells.

Davant meu hi ha una dona d'algun país del nord d'Àfrica. Em fixo amb la seva jaqueta perquè és preciosa, amb algunes incrustacions daurades , molt simples, que formen una especie de dibuixos modernistes que em recorden Mucha. És una dona bonica, però això tant li fa. Du al cap un mocador de color negre, perfectament ajustat.

El Caín de Saramago, com aquest taulell, no té ni espai ni temps. Condemnat a vagar eternament pel crim comés contra el seu germà, passa de presents futurs a presents passats i ens fa de testimoni d'una història no lineal que els homes (no les dones) van recollir en un llibre anomenat bíblia.

La dona de la jaqueta modernista és a punt de baixar. Sense cap pudor ni problema es treu el mocador i deixa anar els cabells llargs i foscos que porta lligats amb una agulla. Se'ls posa bé i se'ls torna a lligar. Amb cura, es torna a col·locar el mocador negre. Ha estat una operació tranquil·la, s'ha pres tot el temps que ha considerat necessari i no n'ha fet cap cas de les nostres mirades impertinents. M'hagués agradat preguntar-li per què porta el mocador. Probablement m'hagués respòs que per tradició o com a senyal identificadora del seu món o de la seva religió. Potser algú l'obliga a portar-lo. D'una manera o d'una altra, de què és culpable ella?

Caín explica a Lilith la història de Sodoma. Quin pecat havien comés? Els homes ja no volien jeure amb les dones, només ho volien fer amb altres homes. I per això van ser castigades les dones menyspreades? Sí.

Sí el mocador no és una imposició, quin sentit té castigar el fet de portar-lo? I si ho és, quin sentit té castigar sense escola les nenes obligades? Com el nostre pare i senyor totpoderós, fets a la seva imatge i semblança, no només som cruels i venjatius, les nostres crueltats són absurdes.

La xenofòbia creix arreu. També a Txèquia, tot i que allà gairebé no en tenen d'immigració. Ens ho explica l'Anna, una txeca il·lustrada que parla correctament el castellà. És traductora i coneix la història del seu país des dels detalls més mínims. Això no ho podíem dir en temps del comunisme. Això no ho estudiàvem en temps del comunisme. L'Anna no representa tota la població txeca, però no cal afinar gaire el nas com per adornar-se que l'alliberament del comunisme ha estat celebrat de forma generalitzada, a Txèquia i a la resta de països que formaven part de l'anomenat “bloc de l'est”.

Hi va haver un temps que alguns somiàvem la vinguda del comunisme. Somiàvem la caiguda del feixisme i un temps millor ple de justícia social on els damnats de la terra serien rescabalats de tots els mals. L'Anna va néixer el 68, l'any de la primavera de Praga. Els comunistes catalans vam condemnar l'entrada dels tancs russos. Però els tancs van entrar i a aquella dictadura li digueren comunisme. La gent vivia bé, això és cert, reconeix l'Anna, però ens faltava la llibertat, i nosaltres callàvem, perquè els txecs sempre hem estat així, pacients. Per allà on van entrar els tancs, just al lloc on s'erigia l'estàtua de l'Stalin, ara hi ha un immens metrònom que marca el temps de la llibertat.

Els tramvies circulen prioritaris per totes les vies i els cotxes ocupen un carril més petit. No hi ha embossaments, no sonen els clàxons, no s'insulten entre sí els conductors. En un lloc on no hi ha cap pas de vianants un vehicle s'atura per deixar-nos passar. L'Anna parla de Kafka i s'emociona. No ens el deixaven llegir a l'escola en temps del comunisme.

I ara? Ara hi ha un govern de tecnòcrates de dretes. Al nostre parlament quasi no hi ha dones. L'Anna diu que deu ser perquè les dones són llestes i no els agrada la manera de fer política. Les properes eleccions són a punt. El problema: A qui votar? A qui fer confiança? Les dones no se senten atretes per la política. Txèquia va ser el primer país amb vot femení. La gent no sap a qui votar.

Praga és una de les ciutats més boniques del món. Dir Praga és dir bellesa. Tots aquells edificis que s'han conservat com si la mà d'algun àngel els hagués protegit al llarg d'una història tan escalabrada. Praga és l'art. Impossible fer fotos de tot el que m'agrada. Haig de parar per parlar, per mirar la guia, per buscar un restaurant, per escoltar millor l'Anna ... Impossible fer fotos de tot el que m'agrada. He penjat 270 fotos al flickr i tot i així no hi ha cap foto del metrònom i n'haig de robar una per posar-la aquí.

13 comentaris:

Josep ha dit...

He vis les fotos. Guapisimas!!! Evidenment no es poden comentar totes, però ni han de molt bones. Gracies pel teu reportatge !!!!

meiga ha dit...

Sera posible que te he dejado un par de comentarios estos días, el de ayer de bienvenida, y no parecen después????

josep ha dit...

Avui em passejava per Bangkok i he pogut veure com els militars segueixen ocupant alguns carrers. L'altre vegada alguns portaven escopetes que semblaven de perdigons; ara tots van amb armes automàtiques i bales de les de veritat, de les que maten més. Xalecos antibales i coraçes. Diuen que estan en negociacions amb els camises vermelles i que tot sembla que s'arreglarà amb un acord de convocar eleccions per finals d'any. Tot es veu més tranquil, però aquests paios a les cantonades ben armats, no fan gaire gràcia.
Mentre els mirava pensava: què és més violent? Els carrers de Bangkok plens de soldats o la carretera dels captaires (que ja coneixeu) de Cambodia?. I he arribat a la conclussió que era molt més violent lo de Cambodia. Aquests armats d'aquí poden matar amb un tret, però es que la pobresa mata cada dia, poc a poc t'exclou de la societat i et deixa llençat a la cuneta de la carretera dels captaires… esperant que un dia passi un cotxe més depresa del compte i s'acabi el sofriment. O bé que et trobin mort sota la fulla de palmera seca que els serveix d'ombre. Comparat amb allò, aquest semblen pallassos a les ordres d'algun altre pallasso.
Només és una petita reflexió del passeig d'avui pels carrers de Bangkok.

Magda ha dit...

Una interessantíssima refecció Josep. Hi estic d'acord. Volia posar alguns comentaris a les teves fotos de Begirada però el sistema només me'n permet un. M'agrada la foto de la família de camperols, no hi ha en ella cap mena de violència,no en el seu rostre de mirada clara, com la dona, o una mica vergonyosa. com l'home i el nen. Trameten pau i amistat. No sé si m'equivoco, però això és el que em diu la foto i allà no m'ho deixen posar.

josep ha dit...

Tot seria més poètic si aquesta nit, a les 12, no haguéssin mort dos policies i 12 persones no haguessin resultat ferides per els disparos d'ametralladora desde una moto. Menys mal que avui a la nit, si tot va be, marxo d'aqui per tornar a casa.

josep ha dit...

Bé, ja tornem a se a casa, com diem amb en Peru: "Sanos y salvos". Seguiran las fotos de Cambodia i Bangkok perque encara en queden moltes per editar i publicar. Ens veiem aviat!!!

m. dolors ha dit...

A Bolivia, ens va costar una mica arrivar, dons la frontera de Chile estava tancada.
El Salar de Uyuny: un mar amb una inmensitat total.La diferencia, es l'aigua = sal. el cel el mateix, les illes de cactus en contes de animals.
ES Una cosa increible.
Amb el sol molt be , a la nit a 6 graus - i sense cale, dons ancara no tocaba. Al mitgdia no recordabem el fred.
Sucre, la capital ens podem relaxar i patejar al nostre aire dema dia lliure.
Aixo es penja continuament fins dema

josep ha dit...

Gracies Dolors per les teves noticies. Disfutq d'aquest marevellòs lloc i fes forçes fotos!!!

m. Dolors ha dit...

Avui ens podiem relaxar. jejeje.incapases. em vist moltes coses sense pressió. Aixo ha estat molt be.
dema cap a la Paz amb avio. L'Anna ja te internet a casa, espero que es conecti aviat a aquest bloc.

M. Dolors ha dit...

Avui a la Paz és una ciutat de caos al.lucinant peró molt interesant.
Dema cap al llac Titicaca i a Copacabana. Ja s'acaba el viatge ens queden pocs dies. petons a tots.

Magda ha dit...

Fins aviat Dolors. Ens has d'explicar moltes coses. Segur que l'àlbum reportatge del viatge que faràs serà preciós com tots els teus. Potser fins i tot et podrem convèncer perquè el facis virtual i el puguem disfrutar des de casa nostra. Petons bonica.

josep ha dit...

On sou tots? Dormin?...jejejeje Magdaaaaaaaaaaaa !!!!!!

Anònim ha dit...

hola guapisima, he visto las fotos de Praga que me han gustado mucho .Se ven unos monumentos y casas muy majestuosos.
Josep, tambien he visto tus diferentes reportajes.
Pensar que hoy lo he visto pero que mañana no se ni como he llegado al sitio donde estoy ahora .