Cinc de la tarda a Argentina. Tres de la matinada a Cambotja. Dimarts, cinc de gener del 2553 al calendari budista. Han tocat les 10 de la nit sota el pont de Saragossa. A les Borges del Camp el dia ha estat càlid i agradable. El jardí de Torre Sans és ple d'herbes que l'Enric intenta anar treien amb els corresponents mals d'esquena. A Praga fa fred i a Bangkok centenars de camises roges avancen per les autovies mentre l'exercit dispara. “El País” publica les fotos del soldat mort.
Acabo de sopar i recullo la cuina. Hem sopat al menjador, com fem sempre, sense tele. Tampoc no he mirat la televisió abans de sopar, ni ho faig ara, una mica cansada i a punt d'anar al llit en companyia de l'Onetti. Aniré al llit sense saber el resultat i no em molestarà. No m'ha preocupat tampoc com ha començat. Perquè, tot i sabent que és una de les poques coses que els meus “seguidors habituals” no comparteixen amb mi, es digui Barça o es digui Patufet, el futbol, com la música militar, “nunca me pudo levantar”.
M'aixeco de la cadira. Haig de fer una cosa important. Haig de posar menjar i aigua a l'Unda i la Petita. Haig de fer una altra cosa més important encara, acaronar una estona i dir bona nit a les nostres gosses.
Miro el minut a minut de “La Vanguardia”. Busco informació de darrera hora a Bangkok. Em trobo un Barça en directe. Passo pàgina. Dos soldat morts a Iraq. Un palestí mort a Gaza. Executat un condemnat a mort a Texas. Llencen coets en alguna casa veïna i les gosses s'espanten. El Garzón ha sigut avi. Segurament moltes més persones també. Potser algun romanés d'aquests que a Badalona acusen de delinqüents també somriu amb la seva primera neta en braços. Moltes felicitats anònim avi romanès estigmatitzat de delinqüent, moltes felicitats ciutadà que no podràs votar a les properes municipals.
Fa fred a Praga, diuen, he preparat jerseis per posar a la maleta. He fet la llista de totes les coses que encara em queden per fer abans de sortir de casa el dissabte a la meravellosa hora de les cinc de la matinada. No crec que ni demà ni demà passat tingui temps d'escriure.
Sis de la tarda a Argentina. Quatre de la matinada a Cambotja. Moren arreu persones a mans d'altres persones. Són insultades i menystingudes arreu persones que no havien escollit el país de naixement. Toquen les onze de la nit sota el pont de Saragossa. Temps primaveral i agradable a Les Borges del Camp. S'han aturat els coets. En el silenci camino cap al llit on m'espera l'Onetti per explicar-me un conte.
Però abans, perquè em ve de gust, robo una foto a la zel.
Acabo de sopar i recullo la cuina. Hem sopat al menjador, com fem sempre, sense tele. Tampoc no he mirat la televisió abans de sopar, ni ho faig ara, una mica cansada i a punt d'anar al llit en companyia de l'Onetti. Aniré al llit sense saber el resultat i no em molestarà. No m'ha preocupat tampoc com ha començat. Perquè, tot i sabent que és una de les poques coses que els meus “seguidors habituals” no comparteixen amb mi, es digui Barça o es digui Patufet, el futbol, com la música militar, “nunca me pudo levantar”.
M'aixeco de la cadira. Haig de fer una cosa important. Haig de posar menjar i aigua a l'Unda i la Petita. Haig de fer una altra cosa més important encara, acaronar una estona i dir bona nit a les nostres gosses.
Miro el minut a minut de “La Vanguardia”. Busco informació de darrera hora a Bangkok. Em trobo un Barça en directe. Passo pàgina. Dos soldat morts a Iraq. Un palestí mort a Gaza. Executat un condemnat a mort a Texas. Llencen coets en alguna casa veïna i les gosses s'espanten. El Garzón ha sigut avi. Segurament moltes més persones també. Potser algun romanés d'aquests que a Badalona acusen de delinqüents també somriu amb la seva primera neta en braços. Moltes felicitats anònim avi romanès estigmatitzat de delinqüent, moltes felicitats ciutadà que no podràs votar a les properes municipals.
Fa fred a Praga, diuen, he preparat jerseis per posar a la maleta. He fet la llista de totes les coses que encara em queden per fer abans de sortir de casa el dissabte a la meravellosa hora de les cinc de la matinada. No crec que ni demà ni demà passat tingui temps d'escriure.
Sis de la tarda a Argentina. Quatre de la matinada a Cambotja. Moren arreu persones a mans d'altres persones. Són insultades i menystingudes arreu persones que no havien escollit el país de naixement. Toquen les onze de la nit sota el pont de Saragossa. Temps primaveral i agradable a Les Borges del Camp. S'han aturat els coets. En el silenci camino cap al llit on m'espera l'Onetti per explicar-me un conte.
Però abans, perquè em ve de gust, robo una foto a la zel.
13 comentaris:
Em sembla que ja no em cal escriure el meu blog. Llegint el teu ja m'omplo!
Bona nit i molt bon viatge a Praga!!!
Molt bon viatge a Praga Magda i familia! Allà necessitareu jersey, jo necessito l'aire acondicionat de l'hotel, fòra tenim 38º amb una humitat del 99% doncs esta plovent; o sie, camises enganxades al cos i suò per tot arreu! Però bueno, més suant aqui aprop, a Bangkok. Fins aviat!
Cuidaros mucho todos, tan lejos que os tengo por el mundo, pero tan cerca en el pensamiento, aunque no siempre lo plasme en un mensaje
Petóns, bicos, muxu.
Bueno, como siempre retrasada, no sabia que os vais a Praga, cuantos dias?, que disfruteis mucho.
Lo de felicidades a los rumanos y otros ciudadanos que no podran votar en las proximas eleccciones ,es un poco de envidia por no tener que decidir a quien votar reponsablemente?
Buen viaje
...bon viatge M & E, tan si plou com si fa sol...el Barça, per si un cas haguessis aconseguit esquivar la noticia, va perdre davant d'un equip que va jugar al conservadurisme mes ranci i lleig, és a dir el Milan, però va perdre i jo vaig portar bombons el dia següent a la feina i dues companyes em van estar molt, però que molt agraïdes...totes les feines es poden fer be o malament, també el futbol, Magda...apa sempre petons i visca el Barça man-que-pierda
Jo, puse mi saludo por error en la entra anterior, asi que repito. Que disfruteis a tope por Praga.
Petóns
Beno, con jerseys, chubasqueros o lo que sea.... que seáis muy felices, disfrutéis de todo y que os queráis mucho.
Ahir a les 4 de ls matinada cap als geisers del tatio, lloc espectacular amb fumeroles de fins a 4 mts.Esta tot molt apagat i les fumeroles, no eixeque un pam del terra, el guia ens diu que no u havia vist mai, que no sap que pot passar, fot un fret que t'hi cagues.El avi que controla la porta explica que aixo ha passat alguna vegada molt de tant en tant; en aquell moment comensa a nevar amb moltes ganes i aixo ja no és gens normal, dons aqui tant sols plou 2 dies al any, i de nevar u recorda ben poca gent.A la tarde surt el arc de sant marti i aixo és un fenomen que fa sortir a tot el poble per veurel.
Quines coses ,el cel amb les estrelles es espectacular. Dema cap aBolivia. Sempre petons.
Pues que sigas disfrutando mucho tu también , Dolors...viajad todos por los que no podemos!!
Quines coses té el temps! Plena de roba a Praga i més de 20 graus quan havien anunciat entre 9 i 15. Arribo a la primavera Catalana i de què no em trobo amb neu a Les Borges. I la Dolors incomunicada pe la neu a Argentina. Quines coses té el temps!
Sóc a casa i penjo fotos de Praga al Flickr. Demà haig de sortir a les set del matí altra vegada cap a Barcelona, aquesta vegada per feina. A veure si al vespre puc escriure.
Petons per a tots. Acara que us agradi el futbol. Sempre petons
...jo avui quasi no he sortit de casa i és que no se pas on vaig deixar aparcada l'Arca de tan temps que feia que no hi havia un temporal com el que ha estat caient els dos darrers dies...sembla que s'ha calmat, al menys el vent, altre cosa és altre cosa...benvinguts i petons
...he vist les fotos, que bonic que sembla Praga; tens fotos precioses, i aquest solet...demà guàrdia, et truco la setmana vinent...sempre petons
Una bona manera d'anar-se'n al llit, reflexionant tan serenament.
M'agrada.
:)
Publica un comentari a l'entrada