dilluns, 12 d’abril de 2010

Plou

És dimarts a la Xina, d'on acaba de tornar el Dídac. M'ha dit que Pequin és ple de xinesos. També m'ha dit que potser no tots els que ha vist ho eren. Tal vegada alguns dels que es passejaven per la plaça de Tiananmen eren japonesos. Al Japó és 22 de gener. Són les set de la tarda sota el pon de Saragossa. A Les Borges del Camp plou.


Cada vegada són més els pro jutge Garzón. Jo, amb perdó si això no és ara políticament correcte, no m'hi sento identificada.

De bon matí no plovia, però el cel estava força tapat. M'he mirat al mirall i he pensat en la recomanació de la Pili. - Ens hem de mirar al mirall i dir: que guapa que sóc – Hi he pensat i no ho he entés. No m'he dit res perquè em tinc massa sentida, perquè estava adormida, perquè no m'agrada dir mentides ni afalagar sense fonaments. No m'he dit res, però malgrat el silenci i la son, no m'he sentit més vella. Avui que en tinc cinquanta-set m'he vist igual que ahir que encara en tenia cinquanta-sis, ni més ni menys.

No n'entenc de lleis. Però hi ha coses que clamen al cel, encara que el cel estigui tapat. Hi ha actes que són criminals, encara que nevi al març i ningú no hagi tingut els pebrots de derogar lleis pre-constitucionals que amnistiaven allò no amnistiable. Al Cèsar el que és del Cèsar, i als crims del franquisme el que els hi pertoca. I el que els hi pertoca, vingui d'on vingui, es faci des d'on es faci, és una condemna. No n'entenc de lleis, no em trobaran en cap moviment pro jutge Garzón, però sí que hi seré a les trinxeres contra els nous avenços d'una dreta que encara caça maquis. Il·lustríssim Varela, no sóc pro Garzón, però crec, des de les tripes ja que no sé fer-ho des de les lleis, que heu pixat fora del test, que heu cedit a les manipulacions dels que voldrien encara que imperés el terror, dels que no volen asseure's al banc dels acusats. No ha prevaricat el Garzón. Que continuï exercint de jutge, que continuï dictant sentencies, aquest és el meu posicionament. El mateix que m'ha fet posicionar, i potser encara ho farà altres vegades, en contra de determinades sentències del mateix senyor Garzón.

I és que el cel no ha parat de tapar-se mentre el dia avançava. I ara continua plovent. I la ràdio ha informat de la sentència de l'Audiència. Jo no n'entenc de lleis, però m'ha semblat que sortia una mica el sol entre el núvols. La sentència contra els cinc directius de l'Egunkaria no tenia habilitació constitucional directa ni norma legal on emparar-se. Magnífic. Però ara què? I els danys i prejudicis? No hi ha cap acusació de prevaricació aquí? Espero veure de nou alguna edició de l'Egunkaria per llegir-la encara que no hi entengui res. Només per solidaritat contra les condemnes injustes. Intentaré llegir la llengua de la Miren, com ella llegeix la meva. No ho aconseguiré, com ella ho aconsegueix. No podré comentar les noticies com ella ha comentat les meves entrades. Però hi seré, perquè ser-hi, al costat d'allò que es creu, és un estat necessari per viure.

Plou, avui que en tinc cinquanta-set. Agafo el regal de la meiga i em faig petita. Prou petita com per no entendre res de lleis. Prou petita com per tornar a creure. No com creuen els religiosos integristes, ni tant sols com creu el senyor Montilla. Només per tornar a creure de manera innocent. Per creure que, es perpetrin en la llengua que es perpetrin, hi ha fets que són condemnables. Només per tornar a creure de manera innocent que tothom té dret a dir el que vulgui, ho digui amb la llengua que ho digui, però especialment hi té dret quan ho diu amb la llengua que li és pròpia.

Regal de la meiga que per deferència està en castellà i no en gallec (clicar)

PD (que diuen els llatins) Quan he acabat d'escriure aquí he trobat la Marta allà convertida en violeta. El que fa la primavera!!! Doncs res, que aquí no hi ha temps ni espai, tot queda a la cadena. I gràcies.

7 comentaris:

josep ha dit...

Coses de la informàtica o de les lleis, però el bloc de la meiga em diu que no estic convidat i per tant, no hi puc accedir-hi. Així que el teu enllaç no em serveix.
Estic d'acord amb tu amb la bona noticia del de Egunkaria, pero… ón son ara les maquines, les trballadors, i sobretot, que passa amb les tortures que varen patir per fer-los declarar que ere terroristes? Qui s'en fa responsable? O es que això, com altres coses, será aigua passada i ja no hi han responsables? Insisteixo, on són els torturadors? Qui els jutjarà? Em temo que ni l'audencia nacional ni el sr. garzón ni el sr. varela. Varis homes varen quedar marcats per aquestes tortures per sempre, i un poble es va quedar sensa la seva veu. Tot ha estat un error?.
Merda!, tinc una infecció de cavall al munyó, tant forta com l'infecció que té encara aquest país i que es resisteix a curar-se! Els "virus" tornen i tornen amb noms diferents i sembla que mai no n'acabarem de fer net! Però jo, com la Magda, seguiré caminant!

Magda ha dit...

Crec que ja pots accedir al blog de la meiga. Ànims Josep, i tant que seguiràs caminant, ja has passat altres vegades per això, repòs, antibiòtics, uns quants mimos i a córrer.

LiA ha dit...

Avui és el teu aniversari? Per molts anys! i a seguir somiant, caminant i escrivint :)

meiga ha dit...

Ánimo con todo, Josep, con la herida de tu pierna, y con esa otra herida de todos vosotros en Euskadi.

Y gracias Magda, por descubrirnos algún que otro rayo de sol entre la lluvia con tus palabras

Bicos, petóns, muxu

Marta ha dit...

...ja t'he llegit, just abans d'agafar el meu llibre i anar-me'n al llit, avui hi vaig d'hora perquè com ja t'he dit,demà m'haig d'aixecar a una hora no humanitzada -tal com entenc jo la humanització de la vida-...et diuen que t'has de mirar i dir-te que ets guapa, es clar que si, davant del mirall?, també, amb i sense ulleres, simplement perquè ho ets...o hauriem de parlar de que es la bellesa?...aquí també plou, als meus testos hi ha pensaments petits i els rosers fan creixer les fulles depresa, allò que hauria pogut ser li-chis no ho és -la veritat que amb aquesta nevada hauria estat un miracle- llàstima, però m'ha sortit mes rucula i això és molt interessant per les amanides, he plantat -de moment- 2 tipus de tomàquets, també per les amanides de l'estiu...espero Josep que et recuperis aviat...bona nit i sempre petons

josep ha dit...

Bé, la cama, o més ben dit el que queda d'ella (el muñó), nari nant.... Avui he passat desde les 8 del mati fins quatrs de cin de la tarda de consulta en colsulta (8 hores a la resi). Ufffff !!!!! Costa de enganxar algú de cirugia plástica (aquets quan es tracta de calés per arreglar unes mamelles surten com bolets, però quan es tracta d'un muñó....jeje! s'amaguen sota les taules). A final he aconsseguit que em visités un traume i un de cirugia plástica i sembla ser que amb l'antibiótic de cavall que estic prtenen ja n'hi haurá prou i no caldrá tornar a operar! Una bona noticia doncs! De moment tenim cama!!!! (o un trocet baja). Gracies a tots per els vostres anims!

Magda ha dit...

Ja ho deia jo que això amb antibiòtics i a córrer. Va i una mica de mimos ...