diumenge, 25 d’abril de 2010

Les Borges del Camp ha decidit

Sicília i País Basc els que han vingut a Les Borges del Camp, d'observadors, vull dir, seguit el fil encetat per la Marta al darrer comentari dels darrer apunt (entrada o post). Des d'aquí la meva felicitació als organitzadors que han aconseguit una participació que supera la d'algunes consultes electorals de les dites “de veritat” i és que aquesta també ho era de veritat, més que les altres, o sinó que els ho preguntin als centenars de voluntaris que han pencat de valent a tots els pobles on n'hi havia.

Llàstima dels pocs pocs vots en blanc, llàstima dels pocs vots de no. Perquè més enllà de la pregunta, siguin quines siguin les idees d'un, les consultes son defensables (Marta dixit altra vegada). I jo encara diria més, les consultes són defensables. Les consultes són necessàries perquè és important que la gent sàpiga que la democràcia és una altra cosa, va més enllà d'escollir “representants” i que s'ho facin o ens ho facin.

Per això he participat, independentment de quina sigui la meva opció. Per això em sap greu els pocs vots en blanc i els pots vots de no.

No sóc analista política ni molt menys vull convertir aquest blog en allò que no és. No trauré doncs conclusions dels resultats.

Aquest bloc és una cadena d'instants viscuts que s'enllacen. I avui a la cadena hi deixo el plaer d'una bonica festa al poble on visc, popular i participativa. I la meva més cordial felicitació als organitzadors. Puc no compartir amb molts d'ells alguns dels seus ideals polítics i socials. Però qui estigui per l'autodeterminació dels pobles, del nostre i de tots els altres, em trobarà al seu costat. Ja ens barallarem quan toqui, si toca. Ep, des de la cordialitat.

(fotos de la festa al flikr)

14 comentaris:

josep ha dit...

El que sí que podem estar segurs és que aixó dels vots els hi fa molta por a alguns; sobretot si no poden controlar la campanya electoral, la tele etc.

m. dolors ha dit...

Meiga:cuando tengas tiempo planteate venir a ver i tocar piedras de la quebrada de Cafayate (argentina) realment es una passada.
Desde ahir a Salta, jo amb antibiotic per infeccio de les vies altes, pero no em priva de fer res. tot molt be, dema anem a la quebrada de Humahuaca que diuen que es millor que la d'ahir i el altre dia al tren de las nuves. Ja anire fent cronica,amb la Carme be,cada dia una mica mes pesat, pero controlada.sempre petons

Marta ha dit...

...digues que si Magda!; sense valoracions: aquí amb una participació del 30,5 per cent, entre els votants de 16 a 18 anys hi ha hagut 1 sol vot, simptomàtic?...be, jo volia explicar que acabo de recollir el meu cotxe nou, ja no depenc de ningú per sortir del poble i torno a poder anar a treballar sense angoixes d'horaris de tren ni ocupant els pisos dels meus amics de Girona (tots ells encantats de la meva presència perquè els porto bombons i melmelades de les meves - és broma-)... la meva veïna te 2 peixos enormes dins una peixera, com us ho diria, com de piset de 10 m quadrats, ahir els vaig conèixer i em van fer una mica d'angúnia; ella n'està fins al capdamunt, perquè a sobre son d'aigües càlides i necessiten un munt d'endolls per no morir, a ell no li importen les condicions impossibles en que viuen però es nega a acabar amb tan sofriment (contant que els peixos sofreixin), han parlat amb aquaris, han posat anuncis per internet, però res de res, ningú vol uns peixos que per ser sincers ni canten, ni ballen, ni tenen cap gràcia particular; el cas és que la veïna esperava -així m'ho explicava ahir- que amb l'apagada elèctrica de la nevada els peixos tropicals gegants sucumbissin, però res; jo, que soc lectora de novel.la negra, li vaig recomanar algun llibre i com diuen: que sembli un accident...en fi històries col.laterals en un dia de consultes...sempre petons

Magda ha dit...

De Cambotja a Argentina passant per Agullana. Quin bloc més internacional! Marta, a la bassa de les Borges ni ho somiïs. Ara que ... són mengívols?

josep ha dit...

Dolors, vigila amb les vies altes i les baixes... pesat?, ja deia un amic meu que la vida del turista és molt dura! jejeje. Marta, aquí aquests peixos, de ben segur que ja s'els haguessin cruspit! Per cert, estic menjan una especia de li-chis, que aqui a Cambodia s'en diuen: Ku-leng extraordinaris, molt sucosos i amb molt de sucre, una passada. Es que estem a 38º i fa caloreta!

Marta ha dit...

... Magda, jo no me'ls menjaria ni amb gana, de tota manera no és pas el meu problema, aquest no, gràcies als deus...demà guàrdia i no sé quin dia excursió a l'Horta de st Joan, ja t'ho pots imaginar...quina creu!!!...sempre petons

Magda ha dit...

Marta, Horta de Sant Joan és una meravella, cosa que saps perfectament, encara que, naturalment, depèn de com i per a què s'hi vagi. Aquest estiu serem allà en una casa rural que ja hem llogat. A veure, per què no vas a Horta amb el teu flamant cotxe nou (i no amb las madres ursulinas) i et quedes algun dia a casa?

Marta ha dit...

...aquest que proposes és un altre viatge, indubtablement atractiu, però el que haure de fer si o si (sempre voluntariament) és tipus via-crucis, o madres.ursulinas.que.nos.llevan.de.excursion...apa me'n vaig a llegir al llit...bona nit

Anònim ha dit...

Hola Magda, a més d'agrair-te aquest post, permetem un incís, a títol personal.
La comissió organitzadora de la Consulta a les Borges sempre ha estat oberta a totes les persones que hi vulguessin participar, i s'hi ha insistit abastament en tots els actes i escrits diversos.
Des del primer dia, l'objectiu era la màxima participació, tant en l'organització, com en la festa del 25A, com en la votació (46% de participació).
Encara que en dubtis, moltes de les persones que hi hem participat, compartim molts dels teus ideals polítics i socials que sovint llegim en aquest blog.
Gràcies per oferir-nos-el!

miren ha dit...

Bueno, voy de prisa pero quería deciros que que me siento muy "al costat" de todos los que habéis hecho posible la campaña, habéis participado y habéis hecho que la fiesta sea posible en las Borges y allá donde la queráis hacer

josep ha dit...

Aquest migdia han començat els trets a Bangkok. De moemnt i a hores d'ara un soldat mort i 18 ferits entre la gent. El govern tailandés ha donat via llire a obrir foc a les foeçes de la policia i exèrcit. Pinta molt malament!!!

Magda ha dit...

Anònim, Gràcies: per la feina feta, per la cortesia de ser aquí, per les paraules i pels aclariments que, segur, calia fer-los, que m'agrada que els hagis fet, que els accepto.

Miren, Sé molt bé que ets "al costat". Eskarrikasko. Maite Zaitut.

Josep, Poques noticies arriben de moment de Bangkok, però pel que dius i he llegit està lleig. Et queden uns dies per disfrutar de la teva estimada Cambotja. Estarem atens a la situació. Avui vivim plenament, amb tu, aquestes mirades que ens regales. Preciosa foto la d'aquests nens que tornen d'on sigui. Aquest moviment, aquestes espurnes als ulls d'acostament cap a vosaltres per poder aconseguir el que sigui, una mica de fruita i segur la teva amistat.

zel ha dit...

Quan el vam fer al meu poble, a la primera onada, van votar més de la meitat de gent, i només hi va haver un no i dos blancs!!!! Endavant!!!!

meiga ha dit...

No se si podeis leer esto desde Praga, pero por si acasao, aqui queda una racioncilla de petonets per tots, y los mejores deseos de que lo esteis disfrutando todo a tope