Té un nom. Però és tant difícil de pronunciar que tothom l'anomena volcà islandès. He sentit a dir en algun lloc, o potser ho he llegit, que altres volcans poden entrar en erupció amb la calor provocada pel volcà islandès. Com ho farem llavors per distingir-los? Els anomenarem a tots volcans islandesos? O els començarem a dir a cada un el seu nom?
Podrà marxar dijous el Josep?
I plou. De fet plou poc. Però plou. Ho ha fet durant tot el cap de setmana. No vam portar a casa el pare Enric, perquè feia mal temps i perquè estava una mica aixafadet. Dissabte no parava de sonar-se i diumenge després de dinar va deixar el llibre i es va quedar amb els ulls tancats, endormiscat. Li vam preguntar si es trobava malament i va dir – Qui? Jo? No, només estic una mica avorrit. - L'Enric li va preguntar si li portava una aspirina i va dir – Una aspirina? Per qui? Per tu? - Al vespre estava a 38 i continuava dient que no es trobava malament, només tenia son i volia anar aviat al llit. De quina pasta és fet aquest home que mai no es queixa?
Podrà marxar dijous el Josep? Hi haurà renovació del Constitucional?
No hi ha gaire informació a les primeres pàgines dels diaris sobre l'erupció del volcà islandès ni de la seva possible evolució. De les queixes de la gestió de la “crisis” aèria moltes. Especialment de l'Associació Internacional del Transport Aeri. Diuen que han perdut molts diners. Pressionen perquè s'obrin els aeroports. I és que la pela (altrament anomenada euro) és la base de tot moviment.
Podrà marxar dijous el Josep? Hi haurà renovació del Constitucional? Hi haurà alguna vegada sentència sobre l'Estatut? Què en farem quan la tinguem?
I sense més preguntes sense resposta passem directament al conte del pare Enric d'avui, que és el de dissabte perquè diumenge pobret estava tan aixafadet que no tenia gaires ganes de contes.
Miràvem fotos antigues, com fem moltes vegades, i va sortir aquesta. Són la colla de diables de Reus de l'any 1952 (si en fa de temps! Tant que jo ni hi era, al món vull dir, que no a la colla de diables, i tanco parèntesi) El pare Enric és el de la dreta de tot, ajupit i amb ulleres fosques contra espurnes. A l'esquerra, dret, el sastre Queralt. És d'aquest senyor, del sastre Queralt, que va el conte d'avui. Conte segurament, perquè dubto que sigui cert, però es veu que com si ho fos ho explicava el mateix senyor Queralt.
A la sastreria Queralt, fa molts anys, més dels que jo tinc que ja és dir, hi va entrar d'aprenent un vailet molt eixerit que també era molt mogut i necessitava constantment que li donessin alguna cosa per fer.
- Què faig ara senyor Queralt? - no parava de dir l'aprenent
- Ordena les peces del magatzem -
- Ja està senyor Queralt? I ara què faig senyor Queralt? -
- Escombra darrera el taulell -
- Ja està senyor Queralt? I ara què faig senyor Queralt? -
- Treu les bastes de la vora d'aquests pantalons -
- Ja està senyor Queralt? I ara què faig senyor Queralt? -
- Ves dalt – li va respondre amb sorna l'amo que no sabia quina nova feina inventar-se - baixa't els pantalons i treu el cul per la finestra -
- Ja està senyor Queralt? I ara què faig senyor Queralt? -
- No fotis que ho has fet? -
- Si senyor Queralt. Què més faig ara? -
- Has tret el cul per la finestra? Però, què t'ha dit la gent? -
- La gent deia: Passi ho bé, senyor Queralt. I ara què faig senyor Queralt? -
I és que com és pot comprovar a la foto el senyor Queralt tenia una cara grassona i rodoneta ...
Podrà marxar dijous el Josep?
I plou. De fet plou poc. Però plou. Ho ha fet durant tot el cap de setmana. No vam portar a casa el pare Enric, perquè feia mal temps i perquè estava una mica aixafadet. Dissabte no parava de sonar-se i diumenge després de dinar va deixar el llibre i es va quedar amb els ulls tancats, endormiscat. Li vam preguntar si es trobava malament i va dir – Qui? Jo? No, només estic una mica avorrit. - L'Enric li va preguntar si li portava una aspirina i va dir – Una aspirina? Per qui? Per tu? - Al vespre estava a 38 i continuava dient que no es trobava malament, només tenia son i volia anar aviat al llit. De quina pasta és fet aquest home que mai no es queixa?
Podrà marxar dijous el Josep? Hi haurà renovació del Constitucional?
No hi ha gaire informació a les primeres pàgines dels diaris sobre l'erupció del volcà islandès ni de la seva possible evolució. De les queixes de la gestió de la “crisis” aèria moltes. Especialment de l'Associació Internacional del Transport Aeri. Diuen que han perdut molts diners. Pressionen perquè s'obrin els aeroports. I és que la pela (altrament anomenada euro) és la base de tot moviment.
Podrà marxar dijous el Josep? Hi haurà renovació del Constitucional? Hi haurà alguna vegada sentència sobre l'Estatut? Què en farem quan la tinguem?
I sense més preguntes sense resposta passem directament al conte del pare Enric d'avui, que és el de dissabte perquè diumenge pobret estava tan aixafadet que no tenia gaires ganes de contes.
Miràvem fotos antigues, com fem moltes vegades, i va sortir aquesta. Són la colla de diables de Reus de l'any 1952 (si en fa de temps! Tant que jo ni hi era, al món vull dir, que no a la colla de diables, i tanco parèntesi) El pare Enric és el de la dreta de tot, ajupit i amb ulleres fosques contra espurnes. A l'esquerra, dret, el sastre Queralt. És d'aquest senyor, del sastre Queralt, que va el conte d'avui. Conte segurament, perquè dubto que sigui cert, però es veu que com si ho fos ho explicava el mateix senyor Queralt.
A la sastreria Queralt, fa molts anys, més dels que jo tinc que ja és dir, hi va entrar d'aprenent un vailet molt eixerit que també era molt mogut i necessitava constantment que li donessin alguna cosa per fer.
- Què faig ara senyor Queralt? - no parava de dir l'aprenent
- Ordena les peces del magatzem -
- Ja està senyor Queralt? I ara què faig senyor Queralt? -
- Escombra darrera el taulell -
- Ja està senyor Queralt? I ara què faig senyor Queralt? -
- Treu les bastes de la vora d'aquests pantalons -
- Ja està senyor Queralt? I ara què faig senyor Queralt? -
- Ves dalt – li va respondre amb sorna l'amo que no sabia quina nova feina inventar-se - baixa't els pantalons i treu el cul per la finestra -
- Ja està senyor Queralt? I ara què faig senyor Queralt? -
- No fotis que ho has fet? -
- Si senyor Queralt. Què més faig ara? -
- Has tret el cul per la finestra? Però, què t'ha dit la gent? -
- La gent deia: Passi ho bé, senyor Queralt. I ara què faig senyor Queralt? -
I és que com és pot comprovar a la foto el senyor Queralt tenia una cara grassona i rodoneta ...
7 comentaris:
Aixó de que et coneguin pel cul és ben entretingut! jejeje Ho haurem de probar qualsevol dia. A veure si treien el cul per la finestra em diuen: "quina foto més maca, Josep!". Sincerement, no se què tal de fotogènic pot ser el meu cul.
Lo dels volcans ja sua una mica. El de l'ag'encia de viatges m'ha dit: "Aixó és com lo de la grip A, molt soroll i rès de rès…!" El cas es que tant Lufthansa com British Airways diuen que han ensiat dos avions (sensa pessatge) a creuar la columna de fum i diuen que rès de rès, cap perill. Però al mateix temps també la Otan ha enviat dos avions i diuen que han tingut problemes. Que les companyies aeronautiques hagin dit que no hi ha problema, sembla normal: perden 150 milions d'euros diaris! En fi, que no sé si podré sortir el dijous o no. Tot fa pensar que si, pero….
Bé, que millori el pare de L'Enric, que aixó sí que és important!
No he podido entrar casi una semana, ocupaciones varias... pero ya me pongo al día . Y repito, un dia tienes que hacer recopilación de todos estos cuentos junto al fuego; Una buena receta para sonreir en medio de nubes volcánicas e incertidumbres de toda clase (de vuelos comerciales, de cambios constitucionales...)
Me sumo a los buenos deseos de Josep para el padre de Enric, y espero poder entrar aqui con un ritmo mas normal
Petóns Bicos Muxu
Desde Buenos Aires. Viatge be, pesat com ja esperavem.Ahir un taxista ens va dir que no surtia cap vol d'Espanya...ja veieu com van les coses.
Avui em estat a Uruguai, amb ferri fins a colonia. Molt be tot.
sempre petons.
El pare Enric està millor. Com que mai no s'ha pres medicaments, pràcticament, si aconsegueixen que es tragui una coldina ja sembla nou.
Josep, no sé si podràs volar dijous, però segur que el teu cul és d'allò més fotogènic.
Meiga, cada dia estàs més ocupada, compte amb l'estrès que no és bo.
Dolors, quina enveja! A mi i segur que encara més a tots els que s'han quedat tirats per aeroports. Un petó molt fort i ja ens explicaràs coses quan tingueu un respir entre avió i avió.
...els núvols, n'hi ha de coto-fluix i fan estiu,n'hi ha que hi pots endevinar animals fantàstics o sers meitat home/meitat bestia i que van canviant conforme hi vas fixant les teves ninetes curioses (un gran joc!), n'hi ha convectius i amenacen tempestes, n'hi ha de prims i de platets voladors que son de color vermellós al capvespre, n'hi ha de plans i grisos i aquests no m'agraden, i també n'hi ha que porten el foc de dins de la terra i escampen la cendra...i els humans es fan petits perquè cap invent de les que han estat capaços d'elaborar els seus magnífics cervells hi pot fer res...mes ens val seguir observant els núvols...que pugui volar en Josep i que pugui volar la meva germana dissabte... i ja esta...sempre petons
Sembla ser que els deus os han escoltat i que demà, segons diuen a l'agència de viatges i a internet, tots els vols estaran operatius, així que podre marxar!. Si no dic rès més, ja estarem en contacte novament desde Bangkok; després, el 25, desde Phnom Penh. Una abraçada tots!
Avui no hem pogut volar amb avioneta per demun del cerro de Sant Javier, no pas per culpa del volca Eyjafjalla (aqui si que saben el nom) sino per els nuvols grisos que tampoc li agraden a la Marta. Pero con que estem de vacançes em fet la ruta per terra amb un cotxe i malgrat la pluja ha valgut la pena.
Dema cap a Tafi del Valle.Sempre petons.
Publica un comentari a l'entrada