Dissabte a Reus va fer un dia esplèndid. Divendres vam ser de nou a la plaça del Mercadal per demanar condemnes més enèrgiques contra Israel i el final del bloqueig a Gaza. Poca gent, massa poca gent. Deixem-ho estar per avui, descansem una mica.
Dissabte a Reus va fer un dia esplèndid. Les terrasses eren plenes de gent. (Tanta gent al carrer i tan pocs a la concentració, de vegades em fa mal) Però no, deixem-ho avui, descansem una mica.
La Palma és un lloc preciós, un gran encert, aconseguit després de moltes reivindicacions, haver recuperat aquest espai que durant anys va ser local d'estiu de clubs privats (i parlant de clubs privats n'hi ha un que ha passat uns dies de "asueto" a Sitges ...) No deixem-ho avui, descansem una mica.
Un dia esplandit, dissabte, a la Palma, un lloc perfecte per al vermut popular del ReusMut (vermuts amb música que s'organitzen a Reus els dissabtes de primavera). Un escenari que ni pintat per lluir com calia la música de la Mámbola. Aquests nois cada dia m'agraden més, els persegueixo amb la meva càmera i els escolto amb esforços per no moure més el cos i saltar a ballar amb la gent que té uns trenta anys menys que jo. Encara tinc una certa vergonya. M'aferro a la càmera mentre deixo que la música marqui el ritme del dit que va pitjant el botonet. Potser és una mica d'amor pel que em toquen d'aprop alguns dels seus components, potser, però a banda, objectivament, ho fan molt, però que molt bé. Llàstima que encara no tinguin música gravada (tot arribarà, segur) i li hagi de demanar prestada al Charly Parker la seva per posar de fons a aquest petit vídeo de fotos difícils pel color negre del fons, però volia fer el meu senzill homenatge a la seva feina.
Dissabte a Reus va fer un dia esplèndid. Les terrasses eren plenes de gent. (Tanta gent al carrer i tan pocs a la concentració, de vegades em fa mal) Però no, deixem-ho avui, descansem una mica.
La Palma és un lloc preciós, un gran encert, aconseguit després de moltes reivindicacions, haver recuperat aquest espai que durant anys va ser local d'estiu de clubs privats (i parlant de clubs privats n'hi ha un que ha passat uns dies de "asueto" a Sitges ...) No deixem-ho avui, descansem una mica.
Un dia esplandit, dissabte, a la Palma, un lloc perfecte per al vermut popular del ReusMut (vermuts amb música que s'organitzen a Reus els dissabtes de primavera). Un escenari que ni pintat per lluir com calia la música de la Mámbola. Aquests nois cada dia m'agraden més, els persegueixo amb la meva càmera i els escolto amb esforços per no moure més el cos i saltar a ballar amb la gent que té uns trenta anys menys que jo. Encara tinc una certa vergonya. M'aferro a la càmera mentre deixo que la música marqui el ritme del dit que va pitjant el botonet. Potser és una mica d'amor pel que em toquen d'aprop alguns dels seus components, potser, però a banda, objectivament, ho fan molt, però que molt bé. Llàstima que encara no tinguin música gravada (tot arribarà, segur) i li hagi de demanar prestada al Charly Parker la seva per posar de fons a aquest petit vídeo de fotos difícils pel color negre del fons, però volia fer el meu senzill homenatge a la seva feina.
5 comentaris:
No no sé si les fotos eren dificils o no, però en tot cas te n'has sortit molt però que molt bé. Ni han de collonudes i en general em sembla molt bon reportatge, en serio. Felicitats! (El demés, sí, deixem-ho per avui!). Per cert, que amb la Miren i en Peru ens hem fotut un llobarro a la brasa que ja voldrien els d'aquell club de Sitges).
Bonito reportaje, y a ver si algún día tenemos a la Mambola tocando en algún local de Vigo (que todo puede llegar a ser)... Y de lo demás, igual que Josep, aun sigo sin palabras
departamento???????
Jajajajaaj... Soy yo Magda, que te contesté ayer desde el instituto. Pero no me explico , porque lo hice mas veces y salía como Meiga igual...Estas máquinas
Departamento americano de investigación...jajajajajajajja
Publica un comentari a l'entrada