Que n'érem més de 3.000 a Tarragona n'estic plenament convençuda. Que el seguiment de la vaga a la meva feina concretament ha estat fluix també. Des que es va començar a parlar de la retallada que la gent no fa altra cosa que fer números i indignar-se pel que li descomptaran, però ai ... és que si fan vaga no cobraran aquest dia i veuràs, total no arreglarem res. Però deixem a banda les misèries. Més de 3.000 a la manifestació de Tarragona segur i ni idea de quin ha estat el seguiment a l'administració ja sigui autonòmica, local o estatal. Jo, no en tinc ni idea, però als respectius departaments de personal sí que ho han de saber. O no saben exactament a quantes persones ens descomptaran el dia? I no poden els sindicats tenir accés a aquestes dades? Va, que no ha de ser tan difícil, a veure si ens posem seriosos i acabem d'una vegada amb aquests balls de xifres que ja fan una mica de vergonya.Si ens diuen exactament quantes persones van seguir un determinat programa a la televisió! I mira que no van pas casa per casa a espiar, al menys a casa meva no ha vingut mai ningú. I no sé com ho saben, però ho saben que jo era una de les 700.000 que ahir mirava la nova sèrie “sota terra”. La vaig seguir més o menys amb atenció, encara que alguns moments m'adormia una mica. I finalment no em vaig acabar d'assabentar de si aquella ossamenta era o no del tal Arnau Mir de Tost ni si el tal Arnau Mir de Tost era un heroi de la pàtria o un mata moros sense escrúpols. I després em va passar una cosa curiosa, quan vaig pensar que s'havia acabat em vaig aixecar i vaig anar cap a la cuina per prepara-me les herbetes de rigor nocturn i va l'Enric i em diu, t'has perdut el míting final de l'Eudald. Caxís! Sort que l'he pogut recuperar, que això de linternet té molts avantatges.
Ara ja sé perquè he fet avui vaga, i m'he manifestat, i fins i tot al final he aixecat el puny i cantat la internacional (mira que en feia d'anys que no ho feia). No ho he fet per cap creença, ni per defensar el meus valors. Ho he fet per consciència.
10 comentaris:
....!!! Acababa de escribir una parrafada reflexiva y solidaria sobre tu entrada, y no se a que tecla he dado que se borró todo.
Al menos que quede mi promesa en público de no encerrar mi conciencia y mi consciencia en el cajón del pragmatismo y la resignación. Lo menos que puedo hacer en un día como hoy.
No et preocupis Magda. Ningú, al menys aqui, et preguntara per qué has fet la vaga. Jo n'he fet moltes de vagues per consciencia! I més aqui on visc on moltes vagues tenen molt poca repercussió, sobretot a nivell estatal, però "calia ser-hi". Potser és de les poques coses que ens queden i que no ens podran pendre: la consciència!.
Jo sóc professora substituta -vull dir, que no sóc funcionària, encara... però que si, a mi també em retallen el sou, entre moltes altres coses. Porto fent vagues en contra de la LOU, la LEC i tot tipus de bajanades que estan fent amb l'educació i amb nosaltres, ciutadans d'aquest món, des de la universitat. No sé si són útils, si serveixen de poc o massa. Però tinc la necessitat de sortir al carrer i expressar el que sento i penso. Aquest any s'han convocat dues vagues d'educació. La primera, al març, vaig ser la única persona del meu centre que es va addherir a la manifestació i vaga. Aquesta vegada, hem sigut dues persones que hem anat plegades a Barcelona. Em sap greu veure com el món no canvia perquè massa gent creu que no pot canviar...
Lia, em guardo la teva darrera frase a la cole de frases bones. Una abraçada a tots tres amics solidaris que penseu que el món si pot canviar. Hi tornarem.
Volia veure el Sota Terra i s'ha escachifollat (paraula catalana de Leganés) la tele de pago.
En la meva oficina (un INEM), seixanta per cent d'incidència de la vaga, contats d'un en un amb el meu dit, segons les intencions declarades ahir.
Jo vaig creure que contar era així de fàcil, però, veient les des-informacions de les notícies, ha de ser una cosa dificilísima que les persones normales no entenem bé.
Jo crec que la frase de la Lia ho diu molt bé i molt clar: "…el món no canvia perquè massa gent creu que no pot canviar…" i dit aixó, em quedo amb la frase que ahir va dir la periodista més vella i més important dels USA. Una dona que ha estat la primera en fer la pregunta de rigor en totes les rodes de premsa dels governs USA.
Per dir el que va dir, l'han despedir!. I què va dir? En relació a l'assalt i assasinats de l'exèrcit israelí las vaixells que anadeen a Gaza, aquista dona va dir: "ya va siendo hora de que los israelitas abandonen Palestina y vuelvan allí de donde salieron: Alemania, Polonia i EEUU". Genial!!!!
... jo crec que el mon si que canvia, tot canvia sempre, però en aquests moments a pitjor, a retallada de drets socials, cada cop mes pirates a dins i fora de les estructures democràtiques, cada cop mes "look Mad Max"... la questió és dons com canvia...per aquí dalt la mani va ser d'uns 3,000 diuen...per cert, jo, de serveis mínims...sempre petons
Sinfo, Què dius què fa la teva tele? Semblen coses lletxes. Vols dir que és de pago? Segur que la vas portar a una escola pública de barri! Marrana, que es una marrana!
Josep i Marta enhorabona, mira com a mínim encara seguiu creient, jo volia començar aquest comentari amb el jo crec, per allò de fer-vos costat, però és que, como que no me sale, vaya (es que les monges això del credo m'ho feien repetir en castellà) però que no decaigui, va. Que tot està per fer i tot és possible (per dir algo) SERENITAT o si voleu, a les barricades.
Gràcies pel regalet Josep. És que li faig un comentari de res a una foto "negras tormentas azotan los mares" que li dic jo (perquè hi havia mars) i ell, profe, que són los aires dona, i va i em regala un video sencer, encara com no me la fa repetir cent vegades (sisplau al menys que no me la faci cantar que desafino). Però el regalet me'l quedo i el comparteixo, penjat està, per a qui vulgui, a la barra lateral del bloc, vitrina especial dedicada als vídeos del Josep.
Apa, sempre petons i a qualsevol barricada ens trobarem.
Què si, que un món més just és possible.
Avui els del "Pais" posen una foto del Cristiano Ronaldo amb el Mandela i la titulen: "Dos estrellas"...quina vergonya!!!!!!
Yo he tenido menos suerte, creo que era la unica que queria hacer huelga, pero mi empresa a nombrado minimos a todos los medicos y enfermeras de cada pueblo,es decir de 28 solo podian hacer huelga 2, perfecto no...., y la mani era a las 12 del medio dia, con lo cual mi frustacion (aunque sea por conciencia )os lo podeis imaginar, como alguien dice por ahi: a las barricadas
Publica un comentari a l'entrada