dimarts, 6 de juliol de 2010

quo vadis?

_IGP9988

7 comentaris:

Arare ha dit...

No es pot dir més amb tan poc.
Et felicito per la teva capacitat de síntesi, jo no he estat capaç...encara que intentava fer-ho des de l'humor.

Una abraçada ben forta.

Marta ha dit...

...hola guapa/os, estic a tope de feina entre la meva propia i l'aportació a la fase final d'acabats diversos per l'exposició que inaugura en Miquel el 17 d'aquest mes...la paraula altre cop seria tendinitis...A sobre el dissabte 10 treballo és a dir que et delego, Magda, els meus crits indidgnats (tu ja saps que cridaria jo, oi?) i si per un casual et topessis amb alguna persona d'aquelles que treballen per nosaltres al Parlament d'aquest país, els fots un "bufido" de part meva, ja saps, allò que fan els gats: ffffuuuu...crec que fins hi tot ells ho podran entendre...EL TEMPS: ben pensat, prefereixo parlar del menjar: aquest migdia m'ha sortit un rossejat que encara el recordo...sempre petons

Magda ha dit...

La cosa és, Marta, que haurem de delegar totes dues amb algú altres l'Arare per exemple, si és que no és per aquests mars de déu. Aquest cap de setmana tenim avi (el pare Enric) que potser ens explicarà alguna història de la Catalunya republicana i segurament ens tornarà a dir allò que no hi ha res a fer contra la visceralitat anti catalana de Madrid. Espero que algú cridi molt, però molt, per tots els que voldríem ser-hi i no hi podrem anar.

Arare ha dit...

Magda, encara no tinc clar si hi podré ser, però si hi acabo anant, pots estar bven segura que cridaré per totes tres!!!

Oído, Marta?

:)

zel ha dit...

Crideu per mi, que jo no hi podré anar, però cridarem ben fort des dels nostres blogs, que a casa nostra, som de veritat una nació!

Jo també penso que ho has dit ben clar Magda:::

dolors ha dit...

un milio i mitx de persones han estat cridant per una nació. A casa nostre ho som. Que faran els politics? No ho sé. Sempre petons

Marta ha dit...

...els polítics, com quasi sempre, a la rera-guarda, no fos cas que s'embrutessin aquests pantalons tan ben planxats que llueixen...colla d'ineptes! els uns i els altres; sincerament no sé si tinc gaires esperances de que espabilin, son el mes semblant a unes neurones en un dia de canícula...de tota manera : quin gustassss, ahir!!!...me'n vaig a currar, que avui segur que m'espera una nit mogudeta -passi el que passi amb la roja-...sempre petons