dimarts, 24 d’agost de 2010

Desenllaç

Com que no m'agrada el xampany alço la copa de vi pel Roque i per l'Albert.- Ens han tractat correctament, dins de les difícils condicions que viuen ells, hem viscut com ells.- Han dit. Els haguessin pogut matar, sens dubte ho haguessin fet si les negociacions haguessin anat d'una altra manera. Ells ho saben. Però han preferit posar l'accent en el tracte correcte i han aprofitat per remarcar les penoses condicions del desert.

Quina calor que torna a fer! És la frase habitual després del bon dia de rigor a la tenda o a l'ascensor. Haig de confessar que jo no en tinc gaire. L'heura del rafal ha crescut prou per no deixar que s'escalfi. M'assec al silló i encenc un cigarret. Mentre l'Unda i la Petita venen a jeure prop meu una dona, a la nit, cau i es fereix una cama. Cent metres més enllà la llum d'una caseta. Una porta oberta i un home jove i ben plantat netejant la pipa al costat del foc. Ella entra, és una dona d'aquelles que es fa mirar, ni que no tingui la cama ensagnada. Ell no aixeca la vista de la navalla que rasca la cassoleta de bruc.

L'aigua de la bassa convida a la remullada. No tinc prou calor i no la buidarem fins dissabte. Potser demà. El tren no surt fins les sis de la matinada. Hi ha temps. Prou temps com perquè arribi el terratinent borratxo i es baralli amb el de la pipa. Prou temps com perquè el de la pipa, sense voler, es carregui el terratinent borratxo per salvar la dona guapa. Per acabar-ho d'adobar resulta que el de la pipa havia protegit la filla del jutge de pau contra son pare que, com a tal, havia de ser una aberració. El jutge de pau, naturalment, és amic del terratinent borratxo.

No cal encara buidar l'aigua de la bassa però sí passar la mànega com a mínim pels rosers i pel taronger que ens va regalar el Joan i que està fent créixer quatre magnífiques taronges. Què faran l'home de la pipa i la dona guapa? Les plantes m'esperen i les gosses tenen ganes que m'aixequi per venir darrera meu amb una pinya a la boca, a punt per ser llançada.

He intentat diverses novel·les aquest estiu, policíaques i no. Ho he intentat i aconseguit, no n'he deixat cap abans d'acabar. Però qui és pot resistir, de tant en tant, de tornar a Hammet? Què millor per a una tarda d'estiu, sota l'heura del rafal, que un ex-presidiari honrat i una mantinguda decent ajuntats per l'atzar sota l'ombra d'un crim involuntari. Quin plaer que el mort sigui el terratinent sense escrúpols!

Allà fora fa calor i el món real no m'és indiferent. Bentornats a casa vostra Albert i Roque.

5 comentaris:

josep ha dit...

Jo no sé estimada Magda si tornes al món real o irreal, perque despres de conèixer algunes croniques a ABC i al Mundo sobre la tornada dels dos catalans segrestats, no sé a quin mòn pertanyo!!!!

meiga ha dit...

Eso te pasa por leer el Mundo y el ABC, Josep(menos mal que no te ha pasado la sin- Razón por las manos...). Habría que preguntar a algún físico teórico de estos que hablan de los universos paralelos y la antimateria, a lo mejor es eso.

Magda ha dit...

Las crónicas de ABC y Mundo vienen de un universo paralelo? Ya decia yo, es el lado oscuro, si pudiéramos cerrar las entradas ...

Buenas noches amigos

josep ha dit...

En realidad no ha leído ni el Mundo ni Abc, pero sí una crónica en Público donde habla de lo que han vomitado esos periódicos acerca de la liberación de los dos secuestrados catalanes.

Magda ha dit...

Per a qui tingui Público a la mà, o per internet, de lectura quasi religiosa: http://blogs.publico.es/libre-2010/author/salbarico/
Jo hi estic enganxada, no me'n podria anar al llit sense ell. Sort que encara queden Santiagos Alba Rico.