Ara mateix, hi havia una vegada un blog.
Ara mateix, hi havia una vegada una mestra
Ara mateix, hi havia una vegada una dona.
Valenta, sincera, diu el que pensa, pensa en clau solidària. Tot ella cor, voldria canviar el món i creu que el món no es deixa. Però potser no sap ben bé com ens ajuda a molts a creure en aquest canvi. Saber-la és saber que no estem tan soles i que encara podem voler canviar el món, ni que el món no es deixi.
No és la mestra del Serrat, aplica en una pedagogia nova que no es basa en el cant del tres per un és tres. Però com aquella mestra, de ben segur que en té molts, i moltes, enamorats.
FELICITATS ZEL
Fa 2 anys
5 comentaris:
Doncs si és la mestra que em penso, té una alumna que està entusiasmada amb ella. Ara ho entenc!
No et conec, Zel, però moltes felicitats i sobretot, si vols canviar el món ni han uns quants que et voldrem ajudar!!!!
Uix, saps què? gairebé em cau la llàgrima, estic emocionada, de veritat... em sembla que és una de les millors felicitacions que m'han fet mai! Moltes gràcies, de tot cor, tan de bo no em falti força, i quan em falti, que sàpiga plegar... Un super petó!
Ostres Magda! No és la mestra que pensava. De totes formes li desitjo moltes felicitats a la Zel i que tot i que no la coneixo, m'agrada la seva forma de pensar.
avui fa anys, la zel????????? me n'hi vaig! (gràcies pel "xivatasso")
Publica un comentari a l'entrada