dijous, 17 de març de 2011

Plou sobre mullat

S'ha fet de nit i no plou. Avui no ha plogut en tot el dia. Diumenge tampoc no va ploure i vam poder disfrutar (ai! gaudir) d'una dolça calçotada familiar Però hi ha goteres molts edificis de les pluges dels darrers dies, bàsicament de les de dissabte. Construccions noves de trinca, tres anys a tot estirar les més velles. Projectes signats per bons arquitectes. Obra pública, de tota confiança. Amb barca s'hi havia de circular per alguns passadissos el cap de setmana. Mentre jo menjava calçots i el sol ens relaxava l'esquena a tots el que compartíem taula, algunes treballadores de neteja (treballadores en femení, sí, perquè totes són dones) feien hores extres per netejar armaris de paperassa mullada. A veure què diran les assegurances. Perquè el dissabte va ploure força, certament, i tot el dia, però no va ser pas una inundació, no va ser una catàstrofe, només va ploure molt. I els edificis públics, nous de trinca, es van omplir de goteres.

Però no cal patir que això no passarà amb les nuclears. Ni a Ascó i ni a Vandellòs els petarà mai cap nucli. Podem estar tranquils, diuen.

I van passant els dies, i ara ja no plou, només fa una mica de vent. Passen els dies i les noticies s'acumulen de manera tant brutal que no trobo el temps per parlar-ne. És tant el que hi ha allà fora que no trobo paraules. M'he quedat sense temes per a aquest bloc. N'hi ha massa.

Parlar del pare Manel, un home bo, una persona senzilla, em va fer gràcia. Persones senzilles, noticies senzilles, bones persones. Potser aquest és el tema. Petits oasis entre les altres noticies de les quals no goso parlar-ne

Per això avui he tornat, de la mà del pare Manel, encara. L'arquebisbat ha obert un expedient per excomunicar-lo. Al dret canònic apel·len. Que els donin als del dret canònic. Em sedueix parlar del pare Manel encara, un home bo, una persona senzilla.  Per seguir caminant, més a prop de la terra que del cel, que els donin als del dret canònic.

4 comentaris:

Lola Steiner ha dit...

és fort, eh?

santi ha dit...

És vergonyós el tema del Pare Manel, em ve al cap allò de "con la iglesia hemos topado".

Josep ha dit...

Es cert que les noticies són moltes! Encara tremola ta terra al Japó, encara tremolen els japonesos i acabo de llegir que l'ONU ha donat carta blanca per una zona d'exclusió aèria a Libia. Això, companys, entre d'altres coses pot significar una guerra al mediterrani. Així ho ha dit Gadafi abans de conèixer la resolució. No sé què dirà o què farà ara.
Les centrals són segures a Ascó i a Vandellòs. També ho eren les de Fukoshima, tot i que ja fa anys, 2007, un informe (això sí, secret) ja advertia del risc que hi havia en aquestes centrals. Es que no esperaven un terratrèmol i un tsunami tant forts! D'aquesta potser s'en surtin els japonesos però a qualsevol lloc del món on hi han nuclears, en pot venir un altra. Els informes, també seran secrets i si protestes contra les nuclears, et diuen que fas demagògia.
Estem condemnats pels interessos dels de sempre. Pels interessos dels que mai als agafarà la radiació ni un tsunami. Pels que poden comprar i vendre informes secrets, pels que poden declarar guerres sens el risc de rebre ni un tir. Pels que fan i desfan crisis. Pels que poden excomulgar al pare Manel o pels que, com Berlusconi, no volen deixar el país en “mans dels comunistes”. (quina barra)!!!
Sí, hi han moltes noticies, però n'hi han tan poques de bones...Per què les notícies sempre són dolentes?

Pere ha dit...

Ja no plou, avui ha sortit el sol a l'Empordà, ja és primavera ... i tot segueix endavant.

Bon dia Magda:)