immensament gran pel que fa als sentiments.
No toca a terra quan seu
però sap molt bé on posa els peus.
A aconseguir el benestar de la gent gran
mitja vida, potser més, ha dedicat.
No és que en tingui l'edat
però, com que pot, s'ha jubilat
Ep, no del tot, que no es podia quedar
sense alguns vellets per cuidar
Ara es podrà concentrar
en el gran vici de viatjar
I no només farà camins
tindrà temps per compartir
Compartir amb profunditat
tantes i tantes amistats
I no deixar de costat
un número llarg de familiars.
Els que heu tingut la sort
de conèixer-la de prop
Segur que heu endevinat
qui és la personalitat
Que ahir, avui i demà
Podíem i podem felicitar.
( Per descobrir la resposta feu clic a la foto)
13 comentaris:
Avui fa 59 anys que va començar la meva vida,ara començo una nova etapa que em fa una mica de por, ( tot lo desconegut fa por).
Ja soc a la ratlla del 60 i tot plegat em fa replantejar el meu dema.
Perdre el caliu i l’estrès de la feina però no perdre el caliu dels meus amics, i tindre temps per compartir ( com dius Magda).
Gracies per ser-hi sempre. T’estimo.
Per molts anys desde el camping Dolors, que ara ja tenim wifi desde tot arreu doncs l'antena ens l'han posat a 3 mts. Passarem aqui avui i demà tornarem doncs el vespre ja ens arrivara la Mirentxu. Ens veiem ben aviat!!! Felicitats! (Magda, poeta!!!!)
...dobles felicitats Dolors i no et faci gens de por deixar de treballar, jo si pogués m'hi apuntava sense pensar-m'ho 2 cops; el mon del treball, i actualment encara mes, és com una gran espremedora, i nosaltres som les tarongetes fent cua per treure'ns el suc; i a sobre gràcies i perdó pels qui no en tenen (!!!)...he estat uns dies (poquets,poquets) de vacances, he fet l'estada de l'any amb les meves germanes a Palma, soletes, serveix per fer la repassada del que, perquè i com de cada una, si es vol; vam caminar, banyar i riure força, ah si! i menjar com els àngels...un altre dia explico les històries d'estiu relacionades amb l'avió ... sempre petons
Felicitats, Dolors! Ja m'explicaràs com t'ho has fet.
Quin detall...moltes felicitats a la Dolors, però moltes!
He estado fuera un par de días, pero espero llegar a tiempo para darte un abrazo y mi enhorabuena por todo Dolors. Petons!!
(Potser no toca aqui)
Avui hi havia vaga general a Euskal Herria. Contra la reforma laboral etc. Jo he donat un vol pel centre, com acostumo a fer cada dia, i potser de cada 10 comerços n'hi havia un d'obert. La resta tot tancat i Donostia semblava una ciutat fantasma a no ser per els molts vianants que passejaven com jo. Un grup d'avis es preguntaven a on podrien anar a fer un cafè doncs quasi tots els bars eren tancats. Això passava de sis a set de la tarda i el que no entenc és per què un govern que es reclama socialista s'empeny en seguir les pautes dels governs franquistes i de dretes; o sia, negar la lluita obrera i popular quan aquesta és ben evident. A la tele han dit que fons governamentals han informat que la vaga era un fracàs doncs només hi havia participat un 8 per cent. Impressionant! Les escoles tancades, els tres i busos no van, els bars tancats, les botigues més d'un 70% i el govern que ho nega. A mi, això de la negació de la lluita popular em porta a temps enrere, temps de franquisme i de feixisme. Mal van les coses quan a un govern li planten una vaga general però pitjor encara quan ho negue!
Ja és ben estrany que ni la premsa, gairebé n'hagi parlat. Jo ni n'era conscient de la vaga. Aquí estem immersos amb els nostres problemes amb l'estatut o, dit d'una altra manera, els nostres problemes com a nació. De vegades els nostres melics no ens permeten veure els altres cosos.
Conec que ja hi ha sentencia sobre l'Estatut de Catalunya. I les coses que primer em venen al cap son:
-El primer que és absolutament inconstitucional es aquest tribunal de yayos, que ningú els ha votat i no tenen cap legitimitat.
-No es tracte de saber quans articles o quin tant per cent han tirat enrera, sino de que no han respectat la voluntat popular catalana, lliurament expresada.
-Cap TC pot anular el sentiment dels catalans que diu que Catalunya és i vol ser una Nació.
-Cap colla de Madrid podrá posar fre a la llengua catalana (evidement preferent) i al seu desevolupament.
-S'ha demostrat ben palesament que el cami de la negociació i de "fer les coses amb seny" no serveix de rès quan es topa amb el centralisme faxista espanyol. Sencillament diuen "no" i es queden tant panxos.
-Caldra buscar altres camins, doncs ja ni ha prou de preses de pel.
Esta era la entrada para felicitar a Dolors, pero igual que en la vida todo se mezcla, aqui también.
Porque nuestros afectos, nuestras preocupaciones y nuestras luchas siempre van juntos. Los mismos valores y sentimientos que nos unen a los amigos son aquellos que nos hacen parecer inaceptables las injusticias, vengan de donde vengan: sea de los medios de información amordazados, del las decisiones seniles de un tribunal constitucional, o de las decisiones mercantilistas y arbitrarias de una conselleria de educación.
Si entrais aqui entendereis porque ando tan apartada estos días:
http://www.lavozdegalicia.es/vigo/2010/06/30/0003_8582102.htm
(si no se abre os mando una imagen adjunta)
Petóns, y a ver si es verdad aquello de algún día "estamos condenados a vencer"... Es que hoy lo veo tan lejos.
No se abre directamente, pero si copiais y pegais en la barra del navegador, si que sale.
Más petóns
Defendamos o ensino público.
Ya no sé qué o quien nos dará la razón. No sé a qué estamos condenados. Pero eso no es lo importante. Lo importante es que seguimos pensando "Defendamos o ensino público" Y ahí estamos y estaremos. Ya sólo creo que lo único importante es mantenerse fiel a unas ideas.
I sobre la sentència del TC torno a recomanar l'article del Dobao. Ja té collons que recomani un gallec abans d'un català, m'ho hauré de fer mirar.
Com era? Ah sí, sempre petons
Publica un comentari a l'entrada