Com una cadena quieta que formen els instants: Anna

diumenge, 19 de desembre del 2010

Ara ja ningú no podrà separar-te del teu mar.

zel ha dit...: Ai...tristesa, tristesa...un petó!; 19 de desembre del 2010, a les 20:53
Magda ha dit...: Gràcies, Zel; 19 de desembre del 2010, a les 21:44
Pere ha dit...: Venim de la mar, tornem a la mar ... de vegades massa aviat.

Bona nit Magda.; 20 de desembre del 2010, a les 0:50
Montse ha dit...: vaig llegint entre línies, avui (em sembla)... una abraçada!... des del meu mar.; 20 de desembre del 2010, a les 7:42
i e s u ha dit...: 'Debe haber algo extrañamente sagrado en la sal: está en nuestras lágrimas y en el mar.'

Khalil Gibran

:); 20 de desembre del 2010, a les 10:25
Magda ha dit...: Gràcies a tots pel vostre suport; 20 de desembre del 2010, a les 16:39
meiga ha dit...: Un abrazo, sin más, que supla todas las palabras que ahora no se encontrar , pero que tú sabras entender.; 20 de desembre del 2010, a les 20:04
susa ha dit...: Seguro que estaria muy contenta, habeis escogido un lugar precioso; 20 de desembre del 2010, a les 20:36