diumenge, 19 de desembre del 2010

Anna


 Ara ja ningú no podrà separar-te del teu mar.

8 comentaris:

zel ha dit...

Ai...tristesa, tristesa...un petó!

Magda ha dit...

Gràcies, Zel

Pere ha dit...

Venim de la mar, tornem a la mar ... de vegades massa aviat.

Bona nit Magda.

Montse ha dit...

vaig llegint entre línies, avui (em sembla)... una abraçada!... des del meu mar.

i e s u ha dit...

'Debe haber algo extrañamente sagrado en la sal: está en nuestras lágrimas y en el mar.'

Khalil Gibran

:)

Magda ha dit...

Gràcies a tots pel vostre suport

meiga ha dit...

Un abrazo, sin más, que supla todas las palabras que ahora no se encontrar , pero que tú sabras entender.

susa ha dit...

Seguro que estaria muy contenta, habeis escogido un lugar precioso