diumenge, 9 de gener de 2011

Folleu, folleu ...



 Igandea, 2001urtarrila 09.

Dimecres 15 de Dey de 1389 per als perses.

Primer diumenge després de les festes entranyables d'amor, de pau i de milions de desitjos de felicitat. Els gregorians hem entrat plenament en el 2011 i els diaris semblen escrits per Sant Joan. Apocalipsis en els terrenys de l'economia i de l'ecologia. El roig i el verd desapareixen dels mapes polítics.  
Primer diumenge després d'unes festes entranyables, un diumenge tranquil a la Torre Sans. Ahir vam treure unes quantes fulles caigudes i en vam fer una foguera, jo, tot sigui dit, em vaig desllomar una mica i avui funciono amb ibuprofenos. L'Enric ha buidat i netejat la bassa. Ara s'està omplint de nou i tal com estan les coses quasi m'admira comprovar que surt aigua del pou i que és clara.
He obert l'ordinador un parell de vegades i m'he preguntat si valia la pena escriure alguna cosa. L'he tornat a tancar després de mirar el correu. No sé perquè l'Enric encara m'encoratja a escriure, a continuar aquest blog, si cada vegada se'm fa més difícil trobar paraules noves. He volgut fer una prova, o trobar una font d'inspiració, he posat al google “una bona noticia” i de les moltes possibilitats que em donava la majoria duien la frase “no és una bona noticia” Quines eren les bones? Ja no me'n recordo, tot i que d'haver-n'hi segur que n'hi havia. Però tinc mala memòria, o no m'han semblat prou contundents.

Canvi d'estratègia, vaig al nostre flicker i busco una foto. Ara qui més en penja és l'Enric que fa un petit àlbum de cada una de les caminades preparatòries per a fer la peregrinació a Santiago des de casa, precisament durant el 2011. Jo ja li dic que l'apòstol aquest és de dretes, però ell deu tenir alguna esperança de “evangelitzar-lo” cap el bon camí, a favor dels pobres i els humils sense subsidi d'atur i amb pensió congelada. Com a mínim que serveixi perquè a mi no m'allarguin la data de la jubilació, li dic, falta que ell se'n recordi, i que l'altre li faci cas.

Doncs d'acord, les fotos del darrer àlbum, totes plenes de boira, ja em serveixen per aquest apunt, n'escullo una a l'atzar. Aclareixo que no és una visió pessimista, si ho fos la foto tindria un estimbat sense sortida. No el té oi? No, no sabem que hi ha allà davant, això és el que vull dir, que no ho sabem. Potser, per què no? Encara trobarem més d'un motiu per celebrar. Tenim vida i ganes de ser-hi. Doncs bufem i a veure què passa.

Ah, i per si de cas: Folleu – folleu.

11 comentaris:

zel ha dit...

M'ha vingut al cap allò de "danzad, danzad, malditos!"---no t'amoïnis, no cal escriure si no hi ha ganes...o busca contes, ja saps...hehehehe

santi ha dit...

Vinga Magda! Escriu, escriu, que tot i que de vegades no diem res sempre et llegim. Llegir al teu bloc és un plaer.

Josep ha dit...

De fet, la famosa frase d'en Meli deia: "fulleu, fulleu que el món s'acaba"; però jo prefereixo la que has posat tu, sensa que rès s'acabi, encara que també ja fa molt de temps que faig servir aquesta frase pels demés, doncs jo quasi que no m'en recordo. El demà sempre pot ser millor, això segur. Darrera la boira segur que hi ha un món que ara no podem veure, però que el podem fer possible!. I es potser d'aixó del que es tracta. No sé si bufant o empenyent d'alguna altra manera, però com dius, mentre hi hagi vida hi ha empeny (o bufera).
Jo, ara fa 20 anys, no imaginaba pas la vida que tinc ara i no imagino ara la vida que tindre si visc 20 anys més. Potser no fullarem, però en tenim moltes ganes!!!! (fullar: veure com cauen les fulles tardor darrera tardor).

i e s u ha dit...

Fa molt be l'Enric fent que escrigues. ;)

TERE ha dit...

Em començaven a fallar les forces....ja em fan mal les galtes de tant bufar, però vaja...m'has animat i de les teves paraules trec unes quantes forces per seguir fent-ho.
....a veure què passa.

meiga ha dit...

Eso de que hareis el Camino de Santiago en 2011 me lo teneis que explicar con calma, para estar atenta y albergaros como peregrinos de honor.

Por lo demás, me sumo al resto de la entradas: Magda, no dejes de escribir, me quedaría un gran hueco vació si me falta esta "cadena quieta".

Y para acabar, darle la razón a Josep: Lo mejor siempre está ahi, a la vuelta de la curva, al salir de la niebla... Hace 10 años por estas fechas mi mapa mundi no llegaba ni a Calella, ni a Donosti, ni a las Borges, y creo que sólo Enric sabía donde estaba Torre Sans. No se que será de mi en 10 años, pero espero seguir acompañada por vosotros como hasta ahora

Petóns, muxu, bicos

Magda ha dit...

Cari amici !!!!

Pere ha dit...

Quan he llegit això de "Folleu-folleu" pensava que et referies a l'article del País Setmanal d'aquest diumenge titulat: "Sexe després dels 60".

Bona nit Magda:)

Lola Steiner ha dit...

Jo et faig cas! Per això vinc poc per aqui, estic ocupada...

jajajjajajaj!!!!

És molt bon post, a més de pel titol!

Anònim ha dit...

INSERT

Mª DOLORS ha dit...

bufem, bufem perque de follar no sé si follarem. sempre petons