"Aquest tipus estava boig” diu ell. “Com tots els homes” diu ella. I el terme homes aquí no està usat en sentit genèric. La mantinguda decent i l'expresidiari honest acaben junts, cosa que sabíem des de la primera pàgina, però és bonic arribar al final per corroborar-ho.
Això passava el dimarts 24, quan llegia Hammet i no llegia ni mundos ni abcs ni sinrazones. Quan alçava la copa pel retorn de l'Albet i del Roque. Feia molta calor, i no ha deixat de fer-ne la resta de dies de la setmana. El dimecres 25 vaig veure banderes a mitja asta. I vaig pensar que era just, que cal plorar els nostres morts, però vaig lamentar totes les altres morts sense cap bandera que les recordi. Si abaixéssim banderes per cada una de les víctimes de les guerres en les quals participa el nostre país els carrers estarien recoberts d'estores grogues i vermelles.
Com que no llegeixo ni mundos ni abcs ni sinrazones, vaig alegrar-me, el dimarts 24, del feliç desenllaç del segrest dels cooperants. Avui, repassant altres diaris, que tampoc no són ni mundos ni abcs ni sinrazones encara me n'alegro, però, com el Josep, em pregunto: En quin món visc?
http://www.rebelion.org/noticia.php?id=111839&titular=tres-secuestros-tres-tratos-diferentes-un-mismo-gobierno-
Això passava el dimarts 24, quan llegia Hammet i no llegia ni mundos ni abcs ni sinrazones. Quan alçava la copa pel retorn de l'Albet i del Roque. Feia molta calor, i no ha deixat de fer-ne la resta de dies de la setmana. El dimecres 25 vaig veure banderes a mitja asta. I vaig pensar que era just, que cal plorar els nostres morts, però vaig lamentar totes les altres morts sense cap bandera que les recordi. Si abaixéssim banderes per cada una de les víctimes de les guerres en les quals participa el nostre país els carrers estarien recoberts d'estores grogues i vermelles.
Com que no llegeixo ni mundos ni abcs ni sinrazones, vaig alegrar-me, el dimarts 24, del feliç desenllaç del segrest dels cooperants. Avui, repassant altres diaris, que tampoc no són ni mundos ni abcs ni sinrazones encara me n'alegro, però, com el Josep, em pregunto: En quin món visc?
4 comentaris:
Ja ho deia, fa molts, molts anys en Raimon: No! diguem no! Nosaltres no som d'aquest mòn!!!
Ahir, parlant amb un dels nostres fills (30 anys) i la seva parella, ens en fèiem creus, entre tots, del que s'ha anat esdevenint des que la generació dels pares (la nostra) volia canviar el món.
Jo he de confessar que no acabo d'entendre què ha passat, on s'ha trencat la cadena (que no estava quieta)quin ha estat el moment en el qual, en lloc d'evolucionar hem començat a involucionar... i no vam arribar a cap conclusió.
És trist, però ni nosaltres ni la generació que ens segueix veiem cap futur esperançador.
Vaja, Magda, fins i tot llegim els mateixos diaris, rebelión no té pèrdua, si més no ens ensenya l'altra cara que no veiem enlloc.
Un petó!
Gracias por la entrada,y gracias por el desenlace y el enlace.
Me sumo a todas vuestras palabras. Decididamente no somos de este mundo.
Publica un comentari a l'entrada