Torno aquí després de dos dies a Terrassa. Tinc damunt la taula la mateixa foto que a l'ordinador, una foto que ella, l'Anna, em va enviar poc abans d'ingressar a la Mútua de Terrassa amb una preciosa dedicatòria que em guardo per a mi. Hi tinc també quatre roses que eren al ram que els amics li hem regalat. D'aquí a uns dies anirem a Calella de Palafrugell, on tan bons moments hem compartit, per ajudar-la a unir-se per sempre al mar que estimava.
Tinc una sensasio que no pensaba que podia sentir. L he sentit altres vegades a la meva vida pero no les recordaba. Feia molt temps,8 anys?. un buit que no se com explicar. PERO LO NUESTRO ES PASAR PASAR HACIENDO CAMINOS COMO ESTELAS EN LA MAR.
-
Ruth Bernhard (1905-2006), *Hourglass* (1971).
Ono no Komachi
Empal·lidiren
les flors, abans tan belles,
mentre esguardava
un món on ni la pluja,
ni el...
Reacondicionados con garantía de 3 años
-
¿Sabías que existe en el mercado de los reacondicionados un modelo de móvil
que te extiende una garantía de 3 años? Sí aún no lo sabías, entérate y no
du...
Academia
-
Xa somos demasiado adultos. Deixemos a un lado os requintes, que en quen
non posúe o talento do virtuosismo na interpretación quedan ridículos. As
reviravo...
Avui
-
*És difícil escriure versos enmig de la tempesta, per això hi ha tants
naufragis.*
*Si un dia en un desgavell poètic m'enfonso a la mar, confio que vindr...
L'hora de l'estrella de Clarice Lispector
-
La tertúlia, al voltant d'una taula que, com de costum, tenia menjar i
beguda, ei! només per picar que no és sopar, però acaba sent sopar: que si
croque...
Encallats (i ben encallats)
-
13 de maig, dissabte. Canet-en-Roussillon, abans anomenat Canet Plage.
(Molt abans! Quan tant en Joan Salvador com jo érem joves! i d'això fa molt
de tem...
Fragments de llum embolicats per a regalar
-
Un any, l’Alba, per l’aniversari, em va regalar un quadre que havia pintat
ella mateixa. Em va fer tantíssima il·lusió tenir una part de la seva
essència a...
encara presos (especialment per tu @dolorsbassac)
-
RECORD
Uns ulls i un tel boiròs que mai s’escola
la llàgrima que ix pendent només d’un mot
o una mirada.
Forçada solitud, camins segats de joies,
clots en...
“Em quedo bloquejat".
-
Sentir que no som capaços de fer ni les coses més simples, no poder prendre
decisions, por excessiva a quedar malament, no participar de les festes,
por...
Add an Ergonomic Desk Chair to Your Home Office
-
Should you be in the market for some new home office furnishings, be
certain to take into consideration the benefits presented by an ergonomic
desk chair. ...
En el camino…
-
Gracias a todos los amigos que pasaron por aquí. Un beso muy grande para
ti, Mónica. Nos leemos en el camino. No es una película sobre la guerra,
sino sobr...
Conjuros
-
Te conjuro
lejos
junto a los hijos que no tuvimos.
Libre de los besos
que habitan los huecos de tu cuerpo
de los colores que invocamos
bajo el lechoso invier...
Canvi de domicili virtual / 更改位址線上
-
Hola tothom. Com que no tenen res més a fer, els de blogger (és a dir, els
de Google) ara han afegit un .es a l'adreça de la pàgina. Això m'ha tocat
mooooo...
LECTURES D'ESTIU
-
Con un virtuosismo propio de los grandes maestros, Kate Morton orquesta en
esta novela una hermosa historia a tres voces en tres tiempos distintos
para d...
El campo de avellanos
-
*Cuando abro los ojos constato que todavía me faltan unos cuantos metros
para llegar a la valla que acota las instalaciones. Sin embargo, ya me
siento a...
Avui ... fa un any
-
Pablo Méndez Caballero
Pintor, poeta, artista, escultor i sembrador de bondats.
Ens has deixat tant ...
Somriu ...
Somriurem pensant en tu.
Encontraràs...
12 comentaris:
joe, qué guapas estáis...!
muxumuxuak
(Soy Lydia, a ver si acierto a firmar en maquinita)
si que esteu guapes, si! (qui és qui?) (és que jo no et conec personalment...)
un petonet!
Quan vinc aci em toca fer d'endivinador, pero em pareix que sé el que passa. Ànim, que vaja tot ve.
Torno aquí després de dos dies a Terrassa. Tinc damunt la taula la mateixa foto que a l'ordinador, una foto que ella, l'Anna, em va enviar poc abans d'ingressar a la Mútua de Terrassa amb una preciosa dedicatòria que em guardo per a mi. Hi tinc també quatre roses que eren al ram que els amics li hem regalat. D'aquí a uns dies anirem a Calella de Palafrugell, on tan bons moments hem compartit, per ajudar-la a unir-se per sempre al mar que estimava.
Sempre serà la nostra amiga, sempre hi serà.
ostres... una abraçada (que consti que per un momentet ho he pensat, però al veure la foto... ara ja suposo que sé qui ets)
Una foto molt entranyable.
Una abraçada!
Me he quedado sin palabras de repente. Un abrazo muy grande a todos, que os acompañe cuando esteis en Calella...
Tinc una sensasio que no pensaba que podia sentir.
L he sentit altres vegades a la meva vida pero no les recordaba.
Feia molt temps,8 anys?.
un buit que no se com explicar.
PERO LO NUESTRO ES PASAR
PASAR HACIENDO CAMINOS
COMO ESTELAS EN LA MAR.
Ho has explicat, Dolors. Puc sentir el que sents. I no puc fer altra cosa que donar-te la mà
Ho sento.
Una abraçada.
Esta es la expresion que quiero recordar de ti ANNA
Quina foto més bonica! Parla sola. Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada