diumenge, 14 de novembre de 2010

ANNA. L'amiga que sempre tindré

12 comentaris:

Lydia ha dit...

joe, qué guapas estáis...!
muxumuxuak
(Soy Lydia, a ver si acierto a firmar en maquinita)

Arare ha dit...

si que esteu guapes, si! (qui és qui?) (és que jo no et conec personalment...)
un petonet!

i e s u ha dit...

Quan vinc aci em toca fer d'endivinador, pero em pareix que sé el que passa. Ànim, que vaja tot ve.

Magda ha dit...

Torno aquí després de dos dies a Terrassa. Tinc damunt la taula la mateixa foto que a l'ordinador, una foto que ella, l'Anna, em va enviar poc abans d'ingressar a la Mútua de Terrassa amb una preciosa dedicatòria que em guardo per a mi. Hi tinc també quatre roses que eren al ram que els amics li hem regalat. D'aquí a uns dies anirem a Calella de Palafrugell, on tan bons moments hem compartit, per ajudar-la a unir-se per sempre al mar que estimava.

Sempre serà la nostra amiga, sempre hi serà.

Arare ha dit...

ostres... una abraçada (que consti que per un momentet ho he pensat, però al veure la foto... ara ja suposo que sé qui ets)

santi ha dit...

Una foto molt entranyable.
Una abraçada!

meiga ha dit...

Me he quedado sin palabras de repente. Un abrazo muy grande a todos, que os acompañe cuando esteis en Calella...

m· dOLORS ha dit...

Tinc una sensasio que no pensaba que podia sentir.
L he sentit altres vegades a la meva vida pero no les recordaba.
Feia molt temps,8 anys?.
un buit que no se com explicar.
PERO LO NUESTRO ES PASAR
PASAR HACIENDO CAMINOS
COMO ESTELAS EN LA MAR.

Magda ha dit...

Ho has explicat, Dolors. Puc sentir el que sents. I no puc fer altra cosa que donar-te la mà

TERE ha dit...

Ho sento.
Una abraçada.

susa ha dit...

Esta es la expresion que quiero recordar de ti ANNA

Núria Alsina ha dit...

Quina foto més bonica! Parla sola. Una abraçada