diumenge, 21 de novembre de 2010

Teatre als Amics. Calígula encara és viu

Tardor encara. Ahir a Terrassa feia fred. Tot és una mica més fred aquests dies, a Terrassa. Ens trobem per fer un entrepà una estona abans de la comèdia, sabem que serà llarga i seguim les recomanacions d'anar-hi amb alguna cosa a l'estómac. Tenim un tema quan ens trobem. L'Anna no és un record. L'Anna és encara el nostre present.

Ella hi era fa un any. Vam acabar cantant a la llibertat amb la Cacatua Verda, als Amics. El grup de teatre amateur, que interpreta com si no ho fos, repeteix temporada. Cada tardor una obra, des de fa anys. Nosaltres a les grades, a punt per aplaudir, des de fa anys, ella no ha pogut venir aquest any. No és un record, és el nostre present.

Calígula, tirànic i ferotge. Boig? Calígula retratat per Camus. Un retrat que ens retrata. -Encara sóc viu. I cau el teló.

41 dC: Cassius Chaera assassina Calígula. I Calígula encara és viu

1938: Camus acaba d'escriure una obra de teatre. Els vells patricis assassinen Calígula. I Calígula encara és viu.

1945: S'estrena el Calígula de Camus per primera vegada. La guerra s'ha acabat. Hitler és mort. I Calígula encara és viu.

2010: El grup de teatre dels Amics de les Arts de Terrassa posa en escena Calígula. El Marc de la Torre clava un fictici punyal a l'Ernest Castañé. Calígula es riu de la seva mort. I Calígula encara és viu.

Calígula no fa altra cosa que portar a l'extrem de la “lògica” els mecanismes del poder que ostenten, encara, tants calígules.  Quin és el primer objectiu de l'Estat? El tresor. Llavors les vides humanes no tenen sentit. Quin problema hi ha a matar, deportar o esclavitzar? Salvaguardar el tresor és el primer objectiu. A què ve fer escarafalls de certes execucions? Calígula és molest als patricis romans, els roba, viola les seves dones i mata els seus familiars. Calígula posa en qüestió els principis morals dels patricis que no s'escandalitzen de les grans guerres fetes per emperadors “intel·ligents” i “amants del seu poble”. De les guerres on moren un nombre de persones molt superior al de les executes pel “foll” Calígula. Qui s'atreveix a dir que el Calígula de Camus és un text desfasat?

Ningú no canta la llibertat, al teatre dels Amics de les Arts de Terrassa. La llibertat ens ha deixat un mal regust de gola. Calígula ens l'ha etzibat amb ràbia i amb cinisme. La meva llibertat només és possible a costa de la dels altres. Avui, cinquanta anys després de la mort de Camus, el liberalisme guanya força a les “democràcies” occidentals. Quan la llibertat resisteix, l’esquerra acaba retrocedint sempre, diu Sarkozy. De quina llibertat està parlant Sarkozy? Al servei de qui es construeix la llibertat? A costa de qui?

Qui s'atreveix a dir que el Calígula de Camus és un text desfasat?

4 comentaris:

josep ha dit...

A terrassa deu fer molt fred per que fins aquí arriba alguna esgarrifada!

meiga ha dit...

Hace muchos años que no tengo oportunidad de ir al teatro. Me entra envidia (no se si de la sana o de la otra) leyendo tu entrada... Y todo la reflexión que haces sobre los mecanismos de poder, que más voy a añadir, si estoy siendo testigo otra vez de todo ello en mi puesto de trabajo.

Petóns, bicos, muxu

LiA ha dit...

estic d'acord amb tu: un text molt actual! l'any passat amb la Cacatua, aquest any amb Calígula, l'any que ve... els Amics ens faran tornar al teatre, oi? una abraçada, Magda!

Magda ha dit...

Sempre hi haurà alguna raó per tornar al teatre i sí, els Amics són un clam, com a mínim un cop cada any. Una abraçada també per a tu terrassenca LiA

Abraçades mils amics Josep i Meiga i molts ànims, els mecanismes de poder ens inunden cada vegada més en tots els àmbits, ens i hem d'oposar i si no podem que no ens facin sentir impotents o desolats, que no ens destorcin les nostres parcel·les on les persones, totes les persones, seran sempre per, per damunt de tot, el primer.