dilluns, 14 de febrer de 2011

Fins quan?

L'apunt d'avui ens l'envia el Josep des de Cambodja. Allà, aquí i arreu. Fins quan?
_________________________________________________________________________-_____


Hem passat un mati divertit al zoològic de Cambodja, al Mont Tamaho. És un bosc on s'hi troba un petit zoo mal cuidat i molt pobre però amb alguns animals que m'agrada veure. 

Després de dinar hem agafat al tuk-tuk i a la sortida del zoo, en una carretera al mig del bosc, he vist una escena que no he pogut fotografiar, superior a tot el que he vist i viscut fins ara. (Per això us poso una foto negra.) 

Entre dos arbres havien improvisat una hamaca on hi havia una dona destorçada! Rajava la sang per tot el cos i la cara ni se li podia veure tota tapada per la sang. 

Segons han explicat, feia dues hores que estava així. (Incomprensible com encara vivia). Un home (potser el marit) l'ha portat al zoo a passar el dia. Quan han acabat la visita, la duia darrera la moto. Li ha donat una empenta i amb la moto en marxa, l'ha tirada a terra. Després, li ha passat per sobre varies vegades amb les rodes de la moto i quan se n'ha cansat ha marxat com un llamp. 

No oblidaré mai aquesta cara d'aquesta dona!!! Com us podeu suposar no he pogut fer cap foto, em tremolaven les mans i només pensava per què alguns animals estan dintre les gàbies i d'altres, que hi haurien d'estar, són al carrer. Al marxar ens ha avançat l'ambulància que l'ha recollit, dues hores més tard dels fets!

Avui estic trist.

3 comentaris:

Pere ha dit...

Aquestes coses són les que et posen de mala llet, sobretot perquè et sents impotent per solucionar les i, a més no els hi trobes explicació.
La naturalesa de la raça humana de vegades és complexa, som capaços de realitzar actes meravellosos, d'una qualitat extraordinària i al mateix temps podem ser cruels i caure en les més grans baixeses.

Bona nit Magda

Alicia ha dit...

Imposible añadir palabras a este fondo negro, el de la foto que no está, el de los sentimientos que nos quedan al leer esto. Tambien yo me pregunto hasta cuando.

santi ha dit...

Desgraciadament, aquests fets són massa habituals en qualsevol lloc del món i sempre em pregunto quina és la forma d'aturar aquestes salvatjades.
Parlant de Cambodja, justament ahir vaig veure una pel.lícula que m'agrada molt, és de l'any 1984, i crec que és tot un documental de la situació del país en aquells moments. "The killing fields" (Los gritos del silencio) molt recomanable. Per sapiguer més http://es.wikipedia.org/wiki/The_Killing_Fields.