dimecres, 9 de febrer del 2011

Orgull de generació

Alguns llocs, com algunes persones, acaben formar part de la nostra vida de tal manera que sembla que hi hagin estat sempre. La perruqueria on fa anys anem a tallar-nos els cabells, la llibreria on entrem un cop per setmana a veure novetats o demanar la novel·la del club de lectura, el bar del cafè de mig matí. Si de sobte ens preguntessin com hi vam arribar la primera vegada és molt possible que no sabéssim respondre. I tot i així, hi va haver una primera vegada, d'això no en tenim cap dubte.

Com vaig arribar a conèixer “El Ventano” no ho sé, ni el temps que fa que el segueixo tampoc, el que sí sé és que els dies que he passat sense que l'ordinador em permetés accedir-hi, ves a saber per quines raons, han estat definitius per comprovar com el necessitava. Alguns blogs es poden convertir en addicció, el creador de “El Ventano” ho reconeix, però ha posat un cartell que diu que aquesta addicció és sana, així ho espero. De fet, gràcies al Ventano, me n'assabento de més noticies que no llegint els diaris.

Avui "El Ventano" m'ha recordat, o explicat, que fa cinquanta anys, mig segle, del primer concert dels Beatles. Amb ells vam néixer tot una generació disposada a capgirar el món.


4 comentaris:

santi ha dit...

Interessant bloc aquest de "El Ventano", m'hi apunto!

Pere ha dit...

Fixa't que els Beatles només van actuar junts deu anys, de 1960 a 1970 i després es van separar.
Sembla estrany que en tan poc temps fessin una música tan bona i tan important que avui encara agrada a molta gent.

Bona nit Magda.

Anònim ha dit...

Per mi, The Beatles, han sigut un referent. La única samarreta amb la cara d'algú que he comprat ha sigut una del John Lennon. La vaig comprar al primer viatge a Liverpool. Encara ara són la meva banda sonora preferida :) Fa un parell d'anys vaig fer una setmana de vacances sola a Liverpool: perdent-me pels carrers, bevent una cervesa a The Cavern escoltant els Beatles, Strawberry Fields i Penny Lane... mmmmmm

Vaig néixer l'any 80 i també vull capgirar el món.

una abraçada!

zel ha dit...

Ep, Magda, fins això compartim! Va ser dels meus primers coneguts i seguits, i explicaria el mateix que tu. Un pou de coneixements i troballes!

Una abraçada!