dimecres, 23 de desembre de 2009

Ahir, altra vegada


Ahir no era 18 de desembre, però en canvi ahir encara era ahir.

Cantaven altra vegada els nens de Sant Ildefons a la televisió de casa la mare, com si res no hagués canviat des que era petita. Vam esmorzar soles una davant de l’altra. Ella té tots els cabells blancs encara que ho dissimuli i jo tinc alguns cabells blancs i m’agrada que es vegin. Tenim arrugues a la cara totes dues i prenem cafè sense cafeïna. Una pastilla per la pressió ella, un paracetamol jo, no he dormit massa bé. No hem de donar cap medicament al pare, fa tres anys que no hi és.

Cantaven altra vegada els nens de Sant Ildefons. Van cantar aquell número venut a la Pastoreta, a Reus. Però l’Enric havia comprat el dècim a una altra administració. Us ha tocat la loteria? Pregunta l’Oscar. No, no ens ha tocat la loteria. Es que ha tocat a la cooperativa de Les Borges, em va dir l’Enric per telèfon. Vaja, doncs tampoc no en tinc.

Cantaven altra vegada els nens de Sant Ildefons, ahir, a la televisió de casa la mare. Ahir no em va tocar la loteria.

Va ploure tot el dia, ahir, fins al vespre, quan vam anar a casa la Dolors per compartim amb els amics sopar i il•lusió. Llavors ja no plovia. Llavors vaig adonar-me que sí, de fet, m’ha tocat la loteria.

Preparo els regals per al 25 i per al 26. Quan aquests dies siguin ahir en tornaré a parlar.

4 comentaris:

Arare ha dit...

I quan seran abans d'ahir, et tornarem a llegir.

Bon Nadal!

josep ha dit...

Varem parlar amb en Josep, de Cuixà, de lo malament que estava al món després d'explicar-li una mica l'entrevista que havia vist a la TV d'en Saramago. Ell, en Saramago deia que el món és un desastre; que fa molts anys l'humanitat va tirar pel camí equivocat. En Josep deia el mateix, em deia que el principal problema és la gran deshumanització. Que tot està fet per que cada vegada perdem més i més aquest esperit d'humanització que caracteritza el ser humà i que ens fa més lliures.
Jo, mes que ens hagi tocat la loteria (referent las bons amics que ens tenim) penso que som un grup que persisteix en el seu ideal i en la seva capacitat per estimar. I això, no ho regala ningú, ans el contrari, és una lluita diària contra un món que ens envolta i que volem, malgrat tot i tant de temps, canviar!.

meiga ha dit...

Cualquier lucha diaria, si es con vosotros, es un motivo de alegría. Aqui en Galicia tampoco salió premiada ninguna administración, pero yo también siento que "me ha tocado la lotería"

Disfrutad muchísimo de estos días

Petóns, bicos, muxu

TERE ha dit...

Quan estàs envoltada de la gent que estimes i veus que tots esteu be, saps què és la felicitat, i que tot allò que et fa feliç, salut, família, amics...no tenen preu. Però per desgràcia tenim la vida muntada de tal manera que es impossible viure sense diners, i quan no t'arriben per mantenir la vida que t'agrada portar, saps que has de prendre decisions i canviar algunes coses per sortir en davant. Per això, estic segura que aquests petits pessics de fortuna que la sort ha deixat al nostre poble potser no arreglaran la vida de ningú, però segur que al menys durant uns mesos, podran respirar una mica mes tranquils. Es divertit anar pel poble i veure tanta gent contenta. Ha estat molt repartit.
Bones Festes i petons a tots, ja veig a les fotos que esteu molt bé. Peru dona-li un bon cop de bastó al tió!!!!