Piove, porco governo

Les vuit del vespre sota el pont de Saragossa i jo sense moure el cul del costat del foc. I és març! Aquí, no pas en altres països d'allà lluny, lluny, ni en altres calendaris que existeixen només en la nostàlgia o en el folklore. És març aquí i m'he quedat "bloquejada" al costat del foc, a qualsevol lloc que intenti anar fa massa fred, massa fred en concepte absolut, però massa fred, especialment per ser el mes que som, perquè ja en tinc prou. Sol, sol solet ... on ets? I la veu em contesta: Març, marçot, mata la vella a la vora del foc i a la jove si pot. Per què hem oblidat les dites populars? Per què ens hem enganxat als vehicles contaminants i apa a la carretera, tant li fa el que diguin els del temps. Cadenes? De què? Si és març. I milers de vehicles bloquejats arreu, i el caos que s'apodera de nosaltres. Març, marçot ... Per què hem oblidat les dites populars? Ai, però la culpa deu ser del govern. Alguns han fet us dels transports públics. Però oh! Qui s'ha posat alguna vegada a pensar seriosament en el funcionament dels transports públics? Sobretot en el funcionament dels transports públics els mesos marços que neva. La culpa deu ser del govern, de quin? Altres no han sortit de casa, i potser no tenen ni llar de foc, i potser tot, inclosa la cuina, els funciona només amb electricitat. I les endeses que cobren cada mes, i les endeses que fan més i més beneficis. I no en tenim prou. Necessitem més energia, potser més nuclears. Març, marçot si em busques em trobaràs a la vora del foc d'on no em mouré ni per anar a fer-me un pla de pensions. A la vora del foc, bloquejada, no per la neu, aquí no n'hi ha, però ai, quin fred que fa. Com pot fer aquest fred al març? La culpa deu ser del govern.