dimarts, 16 de febrer de 2010

L'or de Moscou


Per la quarta o cinquena dimensió on viuen el blogs i els seus personatges s'hi passeja des de fa molt temps un tal Don Ricardo que afirma que la seva vida ha estat dedicada al delicte, sembla que el seu primer acte fora llei el va protagonitzar quan tenia 8 anys al crit de “sois todas unas putas menos mi abuela” dirigit contra unes senyores que jugaven a cartes i a partir de llavors ha estat un no parar. A sueldo de Moscú és el títol del seu blog. Argumenta que una organització anomenada Soviet Suprem li paga un indigne sou, amb el que va quedar de l'orgia que va organitzar l'horda moscovita amb el nostre or, per escriure columnes farcides de rancúnia antiespanyola. I si ell ho diu jo m'ho crec, de fet no tinc cap prova que em demostri el contrari.

Però alguna cosa em diu, ja ho sento Don Ricardo, la vida és així, que el Soviet és a punt d'acomiadar-lo, potser no està sent prou antiespanyol darrerament. No parlo per parlar, els que em coneixen saben que no afirmo res si no en tinc proves. I les proves són que ... crec que no ho hauria de dir, però la meva vanitat em perd, fa uns dies que els del Soviet em persegueixen. De veres. Fa uns dies que espien aquest blog des de Moscou. Quina altra cosa podrien voler sinó que oferir-me el lloc de Don Ricardo? O és que algun dels meus amics és a Moscou i no m'ho ha dit per estalviar-se la relíquia del Lenin que tanta il·lusió em faria poder dur penjada al coll amb una cinta vermella? Que parli ara o calli per sempre!

Per si de cas els del or, d'aquesta merdeta d'or que els va quedar de les orgies, així en plural, que qui orgieja no s'acontenta amb una sola vegada com Sant Tomàs, han de saber que visc a Les Borges del Camp, no sé traduir el nom al rus, però si busquen al maps segur que el trobaran, és un poblet molt petit però hi ha carreteres per arribar-hi, i passen per davant de casa, que ni la variant han construït encara, no s'equivoquessin pas, sisplau, a veure si se n'aniran com tots a Les Borges Blanques i ves a saber quina Magda es quedarà amb el que em pertany.

B O R G E S D E L C A M P. Va que no és tant difícil per molt soviètic que se sigui.

8 comentaris:

Arare ha dit...

:D

caldrà tenir-ho en compte i no equivocar-se de lloc!

molt bo!

Magda ha dit...

Ostres Arare, no sabia que eres tu l'enllaç! Ja et passaré l'adreça exacta. O vols que muntem alguna cita? Creus que soc prou antiespanyola, potser no. Bé espero directrius.

josep ha dit...

Дайте им задницу!

josep ha dit...

Чтобы перейти к Боржас деле лагерь должен пройти под мостом, Сарагоса, а затем, чтобы занять задницу!

Magda ha dit...

No sé, no sé, però això em sembla una mica groller.... Però bé, tot té un preu

Marta ha dit...

...jo de tu els diria que naveguèssin pel googel maps, allà esta casa vostra, amb la reixa, els arbres... només hi falten les gosses...casa meu tabé hi és amb la seva clavelllina penjada al balcó...fa una mica d'angúnia, però em va anar "estupendu" per localitzar un garatge de Figueres que havia canviat de nom, m'hi va dur de dret, i ampliant, ampliant, allà estava el número de telèfon que em calia...una mica de iuiu ja fa, oi?...sempre petons

Magda ha dit...

I les humitats, Marta, que es veuen les humitats? Posa'ls-hi ben a vista. A ver si s'enteran. Oño!

Òscar ha dit...

Des que vaig parlar del racionalisme de l'arquitectura soviètica, jo també tinc visites moscovites.