dissabte, 27 de febrer de 2010

Aquest any també

Alguna vegada havia de passar. Vuit anys pensant, que no plogui, que no plogui, i sempre havíem tingut bon temps. Alguna vegada havia de passar.

Aquest any pluja.

Cada any havia anat augmentant el caliu, els llaços cada vegada més estrets. El sentiment de saber-nos entre iguals, entre gent que hi som perquè volem ser-hi. El sentiment, senzillament, de saber-nos. Cada any havia estat així.

Aquest any també:




Els altres anys el Josep no en va fer 58

Aquest any sí

2 comentaris:

Marta ha dit...

...mmmmmmmm, quina bona pinta!

meiga ha dit...

Ayer no pude entrar, pues me pillo en viaje de vuelta. Ahora lo hago entre clase y clase. No tengo tiempo, pero si ganas de contaros que aun me queda el sabor perfecto de la salsa de los calçots en los labios, y una muñquitas que me hacen compañía cunado ando por casa con mis calcetines nuevos.
Gracias por las fotos, y sobre todo gracias por hacerme formar parte de vuestras vidas