Alguna vegada havia de passar. Vuit anys pensant, que no plogui, que no plogui, i sempre havíem tingut bon temps. Alguna vegada havia de passar.
Aquest any pluja.
Cada any havia anat augmentant el caliu, els llaços cada vegada més estrets. El sentiment de saber-nos entre iguals, entre gent que hi som perquè volem ser-hi. El sentiment, senzillament, de saber-nos. Cada any havia estat així.
Aquest any també:
Els altres anys el Josep no en va fer 58
Aquest any sí
Fa 2 anys
2 comentaris:
...mmmmmmmm, quina bona pinta!
Ayer no pude entrar, pues me pillo en viaje de vuelta. Ahora lo hago entre clase y clase. No tengo tiempo, pero si ganas de contaros que aun me queda el sabor perfecto de la salsa de los calçots en los labios, y una muñquitas que me hacen compañía cunado ando por casa con mis calcetines nuevos.
Gracias por las fotos, y sobre todo gracias por hacerme formar parte de vuestras vidas
Publica un comentari a l'entrada