Contes a la vora del foc: Mateu Sans

Vint-i-quatre hores de primavera i onze graus al termòmetre. Plou. La casa encara és freda i la humitat es filtra als ossos. Benvinguda primavera.

Hem encès la llar de foc. Encara sort els qui tenim foc a terra, em comentava la Marta parlant dels dies obscurs viscuts per les contrades gironines a causa, diuen, de la neu. Encara sort els qui tenim foc a terra avui, quan són les deu del vespre al campanar de Santa Maria Assumpta i al pont de Saragossa. Benvinguda primavera.

S'hi està bé prop del foc, és bona cosa quedar-se a casa quan encara fa fred,. És bona cosa quedar-se a casa i no exposar-se a càmeres, no sigui cas que si sortim ens prenguin per terroristes al primer súper on posem els peus.

De fet avui tampoc no podíem sortir perquè ens tocava acompanyar el pare Enric. I, com sempre que és casa, el pare Enric ens ha obsequiat amb els seus contes a la vora del foc.

Els contes d'avui canvien de registre, no són de mili ni de guerra. No comporten duresa, ni dolor. Només són anècdotes divertides de la família Sans. Anècdotes que, com tot el que s'ha viscut, formen també part de la memòria històrica.

Les Borges del Camp, com el pati de casa, no és un poble particular. Des de sempre s'ha mogut en el seguiment del bon cristianisme. Honora la seva patrona, celebra missa els diumenges... com qualsevol poble, en definitiva. Les Borges del Camp, com qualsevol poble, té una església a la plaça més important: L'església de Santa Maria Assumpta. He trobat una història interessant del Ferran Jové sobre el com i el perquè de la seva construcció el segle divuit. Però no és la història del Ferran Jové la que vull explicar, sinó una altra que comença allà on ell l'acaba.

"Aquesta església, però, va ser inaugurada sense la cúpula que corona el creuer central, que va ser construïda gairebé un centenar d'anys més tard" Així acaba el Ferran Jové. I així comença el pare Enric. Perquè el pare Enric ens ha fet saber que el constructor de la cúpula va ser el "padrí Mateu Sans" pare del Mateu Sans que va construir Torre Sans. El padrí Mateu Sans va fer la cúpula, amb els quatre arcs, i hi va posar quatre medallons, i un evangelista a cada medalló.

Als anys quaranta, després de la guerra (no hi ha manera de fer contes a la vora del foc sense que surti aquella maleïda guerra) l'ajuntament va voler restaurar l'església i també la cúpula. El Santiago Sans, net del padrí Mateu Sans constructor de la cúpula, va ser l'encarregat de la restauració. Va pujar a la bastida i va començar a netejar el medallons. Quatre evangelistes amb els seus quatre noms: Sant Joan, Sant Lluc, Sant Marc i Sant Mateu Sans. Així són les inscripcions, que només es poden veure si ens enfilem a la bastida. Així les va deixar el Santiago Sans i així ho va explicar. El Sant Mateu de la cúpula de Santa Maria Assumpta té un cognom afegit, és el Sant Mateu Sans, per obra i gràcia del seu constructor.

Aquesta és la segona part de la història de l'església de Santa Maria Assumpta de Les Borges del Camp, un poble que no és particular, amb una església que sí que ho és, és la única església que té un medalló amb el Sant Mateu Sans. Aquesta és la segona part de la història que no explica el Ferran Jove, però el pare Enric ho va conèixer per boca del Santiago Sans i m'ho ha explicat. I tal com ell m'ho ha explicat ho he explicat jo.

I que té a veure amb tot això la senyora dels pits de la foto? Doncs... això és un altre conte que potser explicaré demà. Ara me'n vaig a dormir, però abans he de prendre'm una copa de xampany a la salut del senyor Sarkozy. Espero que la seva derrota serveixi per alguna cosa a França, segur que sí, en tot cas, només per poder veure'l cap cot val la pena. Salut.