Foc

S'ha fet fosc una altra vegada. Un dia rere l'altre passa el mateix. Són prop de les vuit del vespre, sota el pont de Saragossa i també a Horta de Sant Joan, allà tampoc no hi ha llum. Demà, diuen, tornarà a sortir el sol. Alguns, com el cinc bombers morts, no el veuran.

No hi havia gaire sol aquest matí quan ens explicaven allò de la ISO, algunes coses no les he acabat d'entendre, potser perquè la meva lògica interna les veia d'una altra manera. Però la meva lògica interna també s'equivoca. Aplicarem les normes el millor que puguem. Ens espera una setmana dura. Una ISO pel davant mentre el meu braç millora però no acaba de respondre i l'esglai de si no seré capaç de tenir a punt tot el que necessitarem dissabte. L'esglai de no saber quin temps farà dissabte, i la ISO que no em deixa concentrar-me amb la calçotada, i el braç que no em deixa concentrar-me amb la ISO i el temps que no es defineix i la poca llum que hi ha a fora, perquè ja s'ha tornat a fer fosc, com passa cada dia.

No sé si feia sol aquest matí al Parc de la Ciutadella, en aquell edifici preciós tant a prop de les gàbies de les feres. Dins la sala on es reuneix la comissió hi havia poca llum, potser per això el Ricard Expósito ha hagut d'encendre un llumí.

A la tarda hem decidit començar les compres pel cap de setmana. Començarem per les begudes, hem pensat, al menys el mam que no falti. Cap a Reus a la vinacoteca de sempre. I ja se sap que a Reus el tema circulatori no és fàcil i d'aparcar ni parlar-ne. Cap el pàrquing, què hi farem, a deixar els dinerons. Sortim del pàrquing i enfilem carrer amunt. Ai senyor tancat, perquè, naturalment, les vinacoteques que obren el diumenge tanquen els dilluns. Si no tenim vi al menys la carn. Però la carnisseria també era tancada, perquè la nostra carnisseria també tanca el dilluns, i mira que jo ho sabia. S'ha fet fosc i no tenim res encara per dissabte. S'ha fet fosc .... Bé els calçots estan encarregats, no es tracta d'una calçotada? Doncs cap problema, calçots no en faltaran.

El Ricard Expósito ha encés un llumí, avui, al parlament, en aquell edifici tant preciós situat al costat de les gàbies de les feres. I s'ha convertit en la persona més anomenada, segurament, a Catalunya i a part de l'estranger. Avui tothom parlarà del Ricard Expósito i de la valentia de dir les coses pel seu nom. Tothom. Fins i tot aquells que van aplaudir que es filtressin les gravacions. Aquells que van atiar la flama de les manipulacions mal intencionades.

Dissabte a Torre Sans encendrem foc i servirà la flama com cada any per reforçar llaços d'amistat. Apagarem la flama quan calgui i no sé què beurem, ni si tindrem carn, però segur que sucarem.

Al parlament hi ha foc, ho ha dit en Ricard Expósito. Un foc que crema a tots i cada un mira de llançar sobre l'altre. I cremarà i cremarà fins les properes eleccions i més enllà, i no sabran aplicar les lliçons que els han donat els bombers per apagar-lo. A l'hora d'aplicar la millor estratègia contra el foc tots fallen. Però la mà incendiària pertany a uns més que als altres. El joc brut i pervers utilitzant vilment els morts té noms i cognoms. No, no val parlar d'honestedat. No sé si algun dels membres de la comissió n'és directament responsables de determinades filtracions i determinades manipulacions que han pogut fer molt mal als familiars dels bombers desapareguts, el que sí sé és que més d'un s'hi va fregar les mans. S'ha jugat brut amb el foc d'Horta de Sant Joan. Ricard Expósito ha tingut la valentia de dir-ho. Segurament avui tothom l'aplaudirà, també els que van atiar, des de la tribuna que fos, la flama de les manipulacions malintencionades.