dijous, 28 de gener de 2010

La nina


Que pela sí. Fred, molt fred. Aquest matí dos sota zero al termòmetre del cotxe quan hi he pujat per anar a la feina. Quants anys més hauré de fer el mateix faci fred o calor? Tinc ganes de jubilar-me. Què estan fent? De què van? Què proposen ara? De què m'estranyo si era previsible? Però faig com amb el cementiri nuclear i penso: Que la proposta Corbacho no m'agafi a mi. Que passin uns quants anys més. Que els hi toqui als més joves. Després ja tindrem temps de discutir això del Estat del Benestar que se'ns escapa. D'establir el número d'immigrants que necessitem, perquè els necessitem, per baixar l'edat mitjana de la població. Després, però d'entrada, sisplau, sisplau, que no m'agafi a mi. Però, es aquesta la qüestió?

Com bufa el vent a fora! Aquest matí he sortit de casa amb una ampolla d'aigua calenta per si els vidres estaven glaçats. No ha calgut, ben secs estaven, bufava el vent i encara bufa. Tenen gana les gosses, els plats del pinso eren totalment buits. És que els avis de la residència que les passen a veure i els porten, en contra nostra i d'amagatotis, llaminadures, avui no deuen haver sortit. Qui surt amb aquest fred? Els que hem d'anar a fitxar, clar, per quan de temps? Quin fred que fa i les pobres gosses allà fora. Les deixo entrar a casa? L'Enric em mira seriós. La seva caseta sense porta, sense calefacció ... Ara borden, deuen jugar a caçar gats, d'una manera o una altra s'han de fer passar aquest fred les pobres allà fora.

El vent bufa cada vegada més fort en la foscor. Energia que passa sense aprofitar-se. I la del sol, diu la Marta, es tant cara! Crema la llenya a la llar i el petroli a la caldera tot just ressuscitada. I, ho reconec, vull que s'encengui el llum si giro l'interruptor. Serà llarg i fatigós el debat energètic. Hem d'aconseguir que no posin el cementiri a Ascó, i hem d'aconseguir més. Serà llarg i fatigós el debat. Mentre hi hagi debat haurà valgut la pena. Som capaços de situar el debat? Necessitem gent amb seny per pensar i gent llesta per escoltar. Com bufa el vent a fora, a la foscor. L'Enric té una revista a les mans i llegeix amb veu alta una frase de l'Anatole France "La foscor ens envolta a tots, però mentre el savi es fot d'hòsties contra la pared l'ignorant està tranquil al centre de l'habitació" La traducció és meva(!)

A poc a poc recuperem la temperatura a casa. Sense fred tot es fa una mica més dolç. La nina, que va ser peça de col·lecció de la mare Montserrat i que ara ha vingut a viure amb nosaltres, obre tot el que pot els ulls, com si volgués comprendre les meves preguntes. Llueix la cara de la nina en la foscor. Sense fred, tot es fa una mica més dolç.

3 comentaris:

josep ha dit...

M'en alegro que finalment en Jordi os hagi pogut arreglar la calefacció. Encara que no t'ho creguis hi pensava sovint i deia: cullons, amb aquest fred i a Torre Sans sensa cale! . Però ja veig que tot es va posant al seu lloc poc a poc.
Lo dels municipis esbarallant-se pel cementiri nuclear es extrany! Sí, clar, la pela és la pela, però…quin plat de sigrons han rebut aquets alcaldes per fer aquestes propostes pel "seu" poble? La construcció d'un cementiri porta feina, si, però tambe pot portar molts disgustos. Enterrar kilos i kilos de material radioactiu prop de casa és una assumpte que no fa gaire gràcia. Si és molt segur !! -diuen- però tambe ho deien a Chernobil i a Bropal i a tants altres llocs on hi han hagut "accidents". Tot és molt segur fins que deixa de ser-ho. De tota manera es pot fer i es fà molta demagogia amb aquest assumpte i la veritat és que no tinc una formació adecuada per opinar-ne. El vent, les ones de la mar, el sol,,,ja els aprofitem prou abans d'arribar a la destrucció del àtom? No sé, no hi entenc prou, però de por, en fa.
La nina mol maca!!!!

Marta ha dit...

... ja esteu calentets? me n'alegro; millor no haver arribat a una situació d'estalactites i estalacmites dins de casa; nosaltres també hem hagut de reforçar el sistema d'escalfament a l'estudi d'en Miquel perquè costava pujar dels 10º...i no és plan, que ja no tenim una edat... tanta tecnologia punta hauria de servir per viure millor, oi?, donç sembla que la necessiten per altres coses mes sublims com per exemple:fer guerres, operar-se els pòmuls,que més, a sí, fer-nos gastar diners amb "xuminades", en fí coses... EL TEMA: porto tot el dia botant desde que he sentit les declaracions del ministre d'explotació, ai de treball; QUE LI CANVIIN LES PASTILLES PER FAVOR!!! però perquè no donen treball als joves, que el necessiten, perquè no generen llocs de treball com és la seva obligació i deixen de lapidar diners públics donant-los als bancs, que només fan que engreixar-se, que els esprèmin a ells i no a nosaltres, i es diuen socialistes, quina por... la veritat és que això de les pensions ja ho sabiem desde ben joves, però no per això deixa d'emprenyar...comença la campanya d'idees per: "Em vull jubilar als 60 , jo als 67 no em penso aixecar a les 5 1/2 del matí ni molt menys penso fer guàrdies"... a veure si s'ens acut alguna cosa que encara tenim marge... sempre petons

josep ha dit...

Home, jo no em fico en el tema de la jubilació perque ja estic jubilat, encara que hagi sigut per força! Tot i aixi si que penso que voldria que els meus amics/gues es jubilésin com més aviat millor, com més siguem més riurem!!!!