dissabte, 9 de gener de 2010

Rosarno

Avui que els gregorians en tenim deu, la neu és la protagonista a Donosti i també ho és encara al Camp de Tarragona, i a molts altres llocs d'Europa. Potser també neva sota el pont de Saragossa , tot i que no crec que hi hagi problemes per circular, les màquines passen per les grans vies i són el pobles més petits, com sempre, els que es queden aïllats. Nohaymalqueporbiennovenga, els nens i nenes sense escola que juguen a fer ninots i a llançar-se boles de neu s'ho passen d'allò més bé. Sota el pont de Saragossa no hi deu haver neu, a Vigo tampoc. A les Borges s'hi va quedar només una estona, prou perquè la Tere pogués aconseguir les seves boniques fotos, prou per no obrir l'escola i fer la gent petita una mica més feliç. Amb dos dies de retard els reis els van portar alguna cosa de les que no són als grans magatzems, i van sortir, amb les botes i els anoracs, i quan quasi no quedava neu s'enfilaven als cotxes que encara en retenien, i muntaven batalles de per riure, d'aquelles que no hi ha bons i dolents i les úniques armes estan fetes d'un material que es desfà sense deixar danys col·laterals.

Avui no hi ha neu, però fa molt fred, un vent gelat bufa entre la fosca, a les nou del vespre, a les Borges del Camp i al pont de Saragossa. Dins Torre Sans només el sento de lluny, més a prop espetega la llenya a la llar de foc i la temperatura es suau i agradable. Quin dies més entranyables aquests d'hivern, quan ja han passat les festes senyalades i podem seure tranquils a la vora del foc, amb un llibre a la mà.

No hi ha neu a Rosarno, un poble petit del sur d'Itàlia on les mandarines tenen amo i les cullen els esclaus. No hi ha neu, però segurament hi deu fer fred dins les petites tendes de campanya o a les cisternes a l'aire lliure on dormen. No, dormien. Deu fer fred a les estacions i als camins per on fugen. Calabria és una bonica regió de clima benigne, el color és el taronja de les mandarines. Avui, mentre a Les Borges fa fred i s'està bé a Torre Sans, a la vora del foc, em pregunto que ha fet que jo sigui aquí i ells allà fugin de la xenofòbia que de vagades els vol, encara que com esclaus, i altres decideix que fan nosa i que Itàlia ha de ser per als italians. Com és que els italians són a Itàlia. Com és que hi són també alguns africans. Jo no vaig escollir el lloc on néixer, ells tampoc.

(la foto està extreta de "El País")

2 comentaris:

zel ha dit...

He llegit el desastre d'aquests dies allà...pobrets...però què vols, amb qui tenen a dalt, patrulles cíviques, gent que es delata, metges i infermeres que han de declarar si tenen cura d'un "ilegal"...no hi ha paraules...

susa ha dit...

Lo triste es cuando sin escoger te toca vivir lo que estas personas y millones viven, seguramente nosotros somos muy afortunados, pero fracasados porque no podemos hacer que eso cambie.
Aqui en ohanes ha nevado y esta precioso, te mando mañana unas fotos