dimarts, 5 de gener de 2010

Els reis






Falta poc pel sis de gener a Les Borges del Camp. Avui toca clau gregoriana que és l'única que em permet parlar d'aquests tres personatges que diuen que són reis, i que són mags i que venen de l'orient. No cal que me'n vagi a dormir perquè ja sé que no han d'entrar a casa, ni cal que deixi les sabates a la finestra perquè l'únic que podria passar és que es mullessin si es torna a posar a ploure. Demà no he d'anar a treballar, no m'haig d'aixecar aviat per descobrir regals. Puc quedar-me una estona més aquí, puc llegir o puc escriure.

Va ser la Maria Riera de la tenda qui em va informar de l'hora i lloc d'arribada de ses majestats a Les Borges, abans que el paper de l'ajuntament fes cap a la bústia de torre Sans. Avui, cap un quart de set, ha sonat el primer coet, i al cap d'una estona un altre. L'Unda s'ha amagat en algun lloc introbable i la Petita ha començat a buscar les nostres cames i les nostres manyagues. Ells han arribat en tren, amb poc equipatge i només dos patges per barba, més dos també per al negre que no en portava de barba. Ens hem enfilat a la bassa per saludar-los quan tiressin amunt pel camí de la Creueta cap a la casa del poble. Tota l'estona amb la Petita entre les cames.

Jo esperava el moment de trobar-me'ls cara a cara, sabia que quan passessin ran del mur estaríem a la mateixa alçada, la que ens donava als uns la carrossa i als altres la bassa. Tenia tot un seguit de coses per demanar-los. Puntuals han arribat i jo els he pogut parlar, i ells m'han escoltat. Melcior ha desviat la mirada i s'ha quedat amb la vista perduda, cap a l'orient, precisament. Gaspar ha baixat els ulls, com si intentés camuflar-se sota els rinxols postissos. Baltasar s'ha amagat amb el que pretenia ser un mocador de tuareg i de fet era una senzilla bufanda negra com la que porta qualsevol avi. Jo volia respostes i afirmacions i m'he trobat preguntes i negatives: Has donat la carta a algun d'aquells personatges que les recollien davant dels grans magatzems i anaven molt més ben vestits que nosaltres (naltros crec que han dit) i tenien un tron més ostentós que el nostre? Es poden comprar les comandes que ens fas en aquests grans magatzems? No? Res de tot això? Doncs no podem servir-te perquè del consum i per al consum creixen i viuen els regnes i són ells els reis i no pas nosaltres (naltros crec que han dit).

Perquè no eren reis, ni mags, portaven uns vestits senzills i unes barbes postisses que mig els queien. A les carrosses poca cosa més que unes fulles de palmera per ornamentar-les. Res a veure amb els personatges que vesteixen els grans magatzems, res a veure amb la seva pompa. D'ells es el regne de la terra i la majoria de paquets que s'obriran demà. Les persones de Les Borges que han volgut disfressar-se de manera senzilla no són reis ni mags, ni poden complaure cap dels meus desitjos que probablement en part també són els d'ells. Només són veïns que estan disposats a passar fred per aconseguir el somriure de la canalla que els segueixen pensant que sí, que són de veritat. Només aquest somriure és realment cert i només per aquests somriures els reis de Les Borges del Camp són mags. De tota la resta se'n ocupen les empreses del diner.

9 comentaris:

TERE ha dit...

A mi els reis tampoc m'han portat res aquest any. I com que ja ho sabia, que no passarien per casa, he dormit fins moooolt tard. Per cert, ja soc aquí.

Magda ha dit...

Holaaaaa, veus tu has estat el meu regal de reis. La teva salutació el primer que he rebut avui (de fora de casa, ja que de dins sí he rebut alguna cosa) Has d'explicar-nos coses i sobretot fotos, fotos, fotossssss

meiga ha dit...

Pues por la Balbarda si que han pasado, y aparentemente me han dejado un bolso, un paraguas y un gorro para la lluvia. Digo aparentemente, porque en realidad escondidos en los pliegues de esos regalos van cosidas unas cuantas horas de dedicación y cariño, de buscar sacarme una sonrisa... Asi que no me puedo quejar. No soy especialmente monárquica, y también pediría que trajesen algo que no está en las tiendas, pero creo que tengo mucha suerte con "los reyes" que atienden mis cartas.

Disfrutad de estas horas libres que quedan

Petóns,bicos, muxu

Marta ha dit...

...no m'ha tocat ni la fava ni el Rei, val a dir que el meu troç de tortell era tan petit que hauria estat una autèntica super-bona-sort que just en aquell testimonial bocí de dolç hi haguès justament el Rei que comporta el premi de la corona...la corona que ha tocat a algún adult i ha anat a parar, evidentment, al petit cap rinxolat del nostre nebot, com no podia ser d'altre manera... aquí els Mags d'orient arrriben desde la carretera amb tractor, un tractor sencill i sense gaires filigranes, i tots tres a dalt aguantant-se els uns als altres per no caure; això si, hi ha traca inicial i discurs final i au! tot.hom a casa a somiar ...pobres Mags, ells no en tenen la culpa de tota aquesta bogeria consumista, si tots i cada un de nosaltres, pares,tiets, avis, germans,amics ens ho proposèssi, res hi tindrien a fer les grans campanyes publicitàries..però...m'agraden els Mags i tot el que suposi imaginar i somiar i embolcallar la vida amb pincellades d'il.lusió...per cert, a mi, un llibre...sempre petons

Magda ha dit...

Que la màgia ens acompanyi ... i que cada vegada siguin més mags i menys reis. Visca la república! (ai que ara m'he passat i tot)i benaventurats els qui fan els actes amb l'esperit de buscar somriures

Genial això del tractor que els porta a tots tres junts ...

A mi finalment també un paquetet senzill i a dins, sí, un llibre, també. Llibres sempre, sempre petons. Amb somnis, somriures i el que faci falta. I fora campanyes publicitàries i fora els reis (prou Magda, ni que t'haguessis pres una copa de més)

Apa bicos i muxu a dojo

Magda ha dit...

Per cert al tortell a mi ... el rei, ala

santi ha dit...

Hola Magda! Després de tot un Nadal "unplugged", avui torno a tocar tecles desitjant que aquest any 2010 sigui un bon any per tots.

susa ha dit...

Eso de viva la republica te ha salido del alma, no lo negaras.
Yo he pedido muchas cosas a los reyes pero con que soy tan utopica me han dicho que nada de nada,con lo cual seguire esperando a otro año.

Marta ha dit...

...si, si, molta república, però et va tocar el Rei i tu, contenta...fa una fred que pela i la Jonquera està nevat, aquí de moment no agafa, però pot.ser demà hi haurà la típica foto de neu...i com avui encara no treballo, tot em sembla be (demà si que treballo a la nit, no voldria fer-vos enveja!)...sempre petons