Els reis

Falta poc pel sis de gener a Les Borges del Camp. Avui toca clau gregoriana que és l'única que em permet parlar d'aquests tres personatges que diuen que són reis, i que són mags i que venen de l'orient. No cal que me'n vagi a dormir perquè ja sé que no han d'entrar a casa, ni cal que deixi les sabates a la finestra perquè l'únic que podria passar és que es mullessin si es torna a posar a ploure. Demà no he d'anar a treballar, no m'haig d'aixecar aviat per descobrir regals. Puc quedar-me una estona més aquí, puc llegir o puc escriure.

Va ser la Maria Riera de la tenda qui em va informar de l'hora i lloc d'arribada de ses majestats a Les Borges, abans que el paper de l'ajuntament fes cap a la bústia de torre Sans. Avui, cap un quart de set, ha sonat el primer coet, i al cap d'una estona un altre. L'Unda s'ha amagat en algun lloc introbable i la Petita ha començat a buscar les nostres cames i les nostres manyagues. Ells han arribat en tren, amb poc equipatge i només dos patges per barba, més dos també per al negre que no en portava de barba. Ens hem enfilat a la bassa per saludar-los quan tiressin amunt pel camí de la Creueta cap a la casa del poble. Tota l'estona amb la Petita entre les cames.

Jo esperava el moment de trobar-me'ls cara a cara, sabia que quan passessin ran del mur estaríem a la mateixa alçada, la que ens donava als uns la carrossa i als altres la bassa. Tenia tot un seguit de coses per demanar-los. Puntuals han arribat i jo els he pogut parlar, i ells m'han escoltat. Melcior ha desviat la mirada i s'ha quedat amb la vista perduda, cap a l'orient, precisament. Gaspar ha baixat els ulls, com si intentés camuflar-se sota els rinxols postissos. Baltasar s'ha amagat amb el que pretenia ser un mocador de tuareg i de fet era una senzilla bufanda negra com la que porta qualsevol avi. Jo volia respostes i afirmacions i m'he trobat preguntes i negatives: Has donat la carta a algun d'aquells personatges que les recollien davant dels grans magatzems i anaven molt més ben vestits que nosaltres (naltros crec que han dit) i tenien un tron més ostentós que el nostre? Es poden comprar les comandes que ens fas en aquests grans magatzems? No? Res de tot això? Doncs no podem servir-te perquè del consum i per al consum creixen i viuen els regnes i són ells els reis i no pas nosaltres (naltros crec que han dit).

Perquè no eren reis, ni mags, portaven uns vestits senzills i unes barbes postisses que mig els queien. A les carrosses poca cosa més que unes fulles de palmera per ornamentar-les. Res a veure amb els personatges que vesteixen els grans magatzems, res a veure amb la seva pompa. D'ells es el regne de la terra i la majoria de paquets que s'obriran demà. Les persones de Les Borges que han volgut disfressar-se de manera senzilla no són reis ni mags, ni poden complaure cap dels meus desitjos que probablement en part també són els d'ells. Només són veïns que estan disposats a passar fred per aconseguir el somriure de la canalla que els segueixen pensant que sí, que són de veritat. Només aquest somriure és realment cert i només per aquests somriures els reis de Les Borges del Camp són mags. De tota la resta se'n ocupen les empreses del diner.