Per fi he trobat un moment que no hi havia ningú a casa l'Arare, cosa difícil perquè allò acostuma a estar molt concorregut. Em poso el passamuntanyes i m'acosto de puntetes a un dels seus quadres, zas, ja és meu. Mira m'ha fet gràcia:
Anomeno al Josep padrí d'aquest blog. Ara el Josep, per pasqua, m'haurà de comprar la mona.
1 comentari:
I qui és aquest Josep? Ja sabem que de Joseps, Joan i ases ni ha a totes les cases! Però si és per regalar una mona, cap problema, el proper viatge m'en emporto una de Cambodia, val?
Publica un comentari a l'entrada