Per alguna cosa les persones que treballem, és un dir, a l'administració pública som criticades, menyspreades i ... envejades! Per alguna o algunes coses, per exemple aquests dies anomenats assumptes propis dels quals lliurament podem disposar a plaer encara que no tinguem cap assumpte, ni propi ni alié, per resoldre. Nou dies exactament al llarg de l'any i en alguns casos, com és el meu, allargats fins a onze pel fet de portar molts anys a la casa de tots, cosa que vol dir també que en portem molts, més, a les nostres esquenes adolorides de tant seure.
I sí, encara me'n quedava un per “disfrutar” del 2009. Avui, precisament avui, que no tinc cap assumpte a resoldre ni he de sortir de casa, avui, precisament avui, he decidit prendre el que és meu i no regalar-ho a la casa que és de tots.
M'he aixecat tard i he esmorzat amb tranquil·litat. Havien avisat d'una baixada de temperatures i a Torre Sans l'aire i el fred s'hi endinsen per cada un dels vidres, que en són uns quants. Així doncs, al vespre, vam tancar els finestrons, tots, i avui, per por a la fresca, encara en pijama, he esmorzat i llegit la premsa a l'ordinador amb llum artificial, expressament allunyada del que pogués passar allà fora. Era el meu dia d'assumptes propis, el darrer del 2009 recuperat encara el 2010. Un dia per als meus assumptes que es tradueixen en la necessitat o voluntat de no fer res. Assumptes meus i només meus. Dia d'estar el matí a casa, en pijama, mirar la premsa, llegir, o no res. Finestres tancades, no obrir, no saber que passa allà fora.
Els diaris parlaven de neu, de tempestes i de gent atrapada a les carreteres. Pobres no funcionaris que no poden tancar-se a casa i assumptesejar. A Les Borges del Camp no hi neva, la neu, ho va dir el senyor del temps, per damunt dels tres-cents metres.
No sentia la pluja, potser feia sol a fora. Potser es filtrava entre els arbres com el dia de reis que vam poder sortir una estona i replegar i cremar quatre fulles. Eren les 10 del matí. He obert una mica el porticó de la finestra de l'estudi i he guaitat:
I sí, encara me'n quedava un per “disfrutar” del 2009. Avui, precisament avui, que no tinc cap assumpte a resoldre ni he de sortir de casa, avui, precisament avui, he decidit prendre el que és meu i no regalar-ho a la casa que és de tots.
M'he aixecat tard i he esmorzat amb tranquil·litat. Havien avisat d'una baixada de temperatures i a Torre Sans l'aire i el fred s'hi endinsen per cada un dels vidres, que en són uns quants. Així doncs, al vespre, vam tancar els finestrons, tots, i avui, per por a la fresca, encara en pijama, he esmorzat i llegit la premsa a l'ordinador amb llum artificial, expressament allunyada del que pogués passar allà fora. Era el meu dia d'assumptes propis, el darrer del 2009 recuperat encara el 2010. Un dia per als meus assumptes que es tradueixen en la necessitat o voluntat de no fer res. Assumptes meus i només meus. Dia d'estar el matí a casa, en pijama, mirar la premsa, llegir, o no res. Finestres tancades, no obrir, no saber que passa allà fora.
Els diaris parlaven de neu, de tempestes i de gent atrapada a les carreteres. Pobres no funcionaris que no poden tancar-se a casa i assumptesejar. A Les Borges del Camp no hi neva, la neu, ho va dir el senyor del temps, per damunt dels tres-cents metres.
No sentia la pluja, potser feia sol a fora. Potser es filtrava entre els arbres com el dia de reis que vam poder sortir una estona i replegar i cremar quatre fulles. Eren les 10 del matí. He obert una mica el porticó de la finestra de l'estudi i he guaitat:
D'aquí una estona encara n'hi haurà més i les fotos seran més boniques. Però qui pot esperar quan la càmera és domés a un braç allargat?
Les fotos d'avui aquí
6 comentaris:
Ojalà tinguesis molts més dies com aquest i poguer disfrutar de les fotos que has fet i faries! Aqui tambe ha fet fred però encara no hem vist la neu; només algun tros muntanya amunt. Felicitats per les fotos!!!!
Has triat un bon dia per quedar-te a casa. Nevades com aquesta d'avui costen de veure al nostre poble.
Estimada Magda: Ja saps que m’encanta llegir-te encara que no et contesti. Ja sé que no hi poso gaire de la meva part i et dono les gracies per els bons moments que em fas pasa. Comensa una setmana normal sense festes i sense guàrdies,per cert el dia de reis molt be, i no t’ho perdis, jo soleta vaig fer tot el dinar per 12. Potser em tornaré ha posar a la cuina com feia fa mil anys. Molts petons per tots i bon any. Per tu una forta abraçada d’aquelles que sentim.
¡Que exótico ver la nieve paseando por Torre Sans! Me imagino las miradas sorprendidas de Unda y Petita... Aqui mis familiares y amigos santiagueses han podido jugar con la nieve en la Plaza del Obradoiro, pero en Vigo un frío de "cagar virutas" pero ni una nube... En fin, que me alegro de que hayas tenido un "asunto propio" tan bueno con que ocupar este día.
Petóns, bicos, muxu
...quina enveja Magda!, però no ereu de secà per aquí baix? realment el canvi és climàtic i no pas social o econòmic com aniria tan be que fos...i per aquests nords tan sols ens han quedat les munyanyes enfarinades, centenars de camions parats a la NII i l'AP7, moltíssima fred (que a l'Empordà és femenina com la calor, i no em facis dir perquè (...)) i el vent gelat...les fotos precioses...si aquestes darreres tendències climàtiques es consoliden, haureu de plantejar-vos la possibilitat de fer un bon iglú per les gosses, pobretes...en fí com es diu en castellà "año de nieves, año de bienes", i jo afageixo: plis...sempre petons
Aquesta nevada, potser ens ha dut alguns maldecaps, però també fotografies magnífiques.
:)
Publica un comentari a l'entrada